Destarifos, percepció, valors i bosses de plàstic

Destarifos, percepció, valors i bosses de plàstic

Publicat el dia 5 de juny al Crònica 710

Pepe “El Roig”. Josep Sanjuan

Pot ser que la falta de percepció o la seua devaluació aplicada a l’entorn més pròxim per a l’ésser humà, poblador d’aquesta benvolguda comarca, ens ha dut a parar a la crisi... de valors. Uns valors que són abanderats, precisament, per aquells que, capitalitzant el sentit del bé i del mal, han capat més d’un lliurepensador des de les trones d’un “nacionalcatolicisme”. Un poder fàctic el d’ells acaparador dels mecanismes oficials de transmissió de principis a les noves generacions, tan actualitzats i contemporanitzats amb els problemes de la societat, que s’han oblidat d’alertar des d’eixos balconets tant influents per a l’opinió pública popular, del perill potencial i perniciós de les bosses de plàstic. Poca broma amb els plàstics, eh?

Si el sentit crític es pugués transmetre a la feligresia de la mateixa manera que es reparteixen les “oblees” en missa, els rectors traurien més rendibilitat social, tirant mà del discurs del respecte al medi ambient, que és el de: “¡¡Arrepentíos pecadores...!!”. ¿No és una llàstima que aquestes bones persones (perquè de “haberlas haylas”) no aprofiten eixos receptacles per a conscienciar les masses de la importància de mirar aquesta Vall i reflexionar sobre les seues identitats en perill de perdre’s, per no recuperar els orígens? Orígens de País, paisans, paisatge. Paisatge contaminadíssim per moltes coses, ai! I també per milers de bosses de plàstic de la indústria, del comerç i de la desídia de tots nosaltres, pobladors que hem perdut la consciència com a tals, de respecte a la natura?

La culpa la té el rector, diu el refrany, que no mos diu que només un 1% de les bosses de plàstic es recicla. I ni això. I no mos diu que una tona de plàstic costa 4000 euros de reconvertir una altra volta en pasta reciclada per a fer més bosses de plàstic, mentre que la tona de matèria prima per a fer bosses al mercat està només a 32 euros. O siga que això del reciclatge és caríssim en el cas del plàstic.

Sabem ara que amb el pas del temps els plàstics es descomponen en forma de petropolímers més menuts i tòxics que arriben a contaminar el sòl i les vies fluvials, acabant formant part de la cadena alimentària de molts innocents animals i també indirectament amb nosaltres que no hauríem de ser tan innocents. Tot això afectarà decisivament a la qualitat de vida dels nostres néts, ja ho sabreu. I ens ho tiraran en cara, temps al temps.

S’hauria de prioritzar l’autocrítica individual, estimulant els gestos quotidians, com ara per exemple... parlar més amb el clero dels problemes que ens ocupen dia a dia i aportar suggerències: portant el pa amb la coixinera en comptes de fer-ho amb la perillosa bossa de plàstic, demanar un paper en comptes de la verinosa bossa... Tot excepte combregar amb el plàstic.