Temps moderns

Afrontar adiccions, per Fermin Ferrero

Publicat el dia 22 de maig al Crònica 709

Temps moderns

Igual que el genial Charles Chaplin en la també genial “Tiempos Modernos” reflectia els canvis que estava patint el món occidental arran de les noves indústries, i còmicament mostrava el seu personatge, desequilibrat, pel carrer amb la mirada perduda i el gest d’ajustar rosques pertot arreu, en l’actualitat gairebé assistim a un procés semblant amb tecnologies i conductes que abans no existien, o no es trobaven al nostre abast: persones que només tenen ulls per als mòbils, o que es passen el temps davant pantalles d’ordinadors o parlant quasi sempre d’informàtica o telecomunicacions... no són més que la traducció actual d’un model com el de Charlot fa quasi un segle.

L’aparició de problemes per abús i addicció en les noves tecnologies representa només una mostra –important- de com els canvis en el món actual ens poden afectar. De fet, el passat 25 de març el psicòleg Josep Lluís Matalí, responsable de la unitat d’addiccions de l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues, i el psiquiatra José Ángel Alda, van presentar un assaig (Adolescents i noves tecnologies: innovació o addicció ) on afirmen que un 10% dels adolescents catalans ho passen “molt mal” si no tenen un telèfon mòbil a mà, i ja han tractat a més d’una vintena de joves per greu dependència a les noves tecnologies. Abans, en gener, un informe de la UNED posava damunt la taula que 4 de cada 10 joves amb connexió privada a Internet necessiten atenció clínica. En Xina, on un 42% de la gent es confessa “addicta a Internet”, estan a punt d’elevar aquesta addicció al nivell de desordre clínic igual que l’alcoholisme o la ludopatia.

Però els “temps moderns” no acaben ací. Fa uns anys que sentim parlar dels “workholics”, els addictes al treball, i que darrerament havien donat pas als “addictes a l’èxit”, fruit dels anys d’expansió econòmica desmesurada, i que ara, amb els temps que corren, ha donat lloc a autèntics síndromes d’abstinència. Fa un parell de mesos, el “Wall Street Journal” advertia de l’autèntica cascada de depressions greus en alts càrrecs i executius que han perdut el seu treball, o simplement han baixat l’estatus, i parlen específicament de periodistes que han sigut víctimes de reduccions dràstiques en periòdics on fa no res triomfaven.

No tot és treball. En febrer, David Nutt, ni més ni menys que assessor del Govern britànic en matèria de drogues, afirmava que l’addicció a muntar a cavall (sic) és equiparable a l’addicció a l’èxtasi (no som res). La seua opinió ha estat publicada en la revista “Journal of Psychopharmacology”, en un article titulat “Equasy: una adicción pasada por alto con implicaciones para el actual debate sobre los daños causados por las drogas”.

En fi. Com deia un amic davant els botons digitals d’un ascensor, “les noves tecnologies estan fetes per a complicar-nos un poc més la vida”. En una sèrie de televisió clàssica, Enano Rojo, van dir: “Nunca me había dado cuenta de lo poco que sé. Sólo enchufo cosas a las paredes y le doy a un botón”.