Internet, el Messenger i les Xarxes Socials

Afrontar adiccions, per Fermin Ferrero

Publicat el dia 8 de maig al Crònica 708

Internet, el Messenger i les Xarxes Socials

Encara que a nivell econòmic és un instrument gairebé essencial en l’actualitat, Internet ha pres la mesura ràpidament a la gent jove i al món de l’oci per aconseguir bona part de l’èxit de què disposa; no debades, els adolescents són els qui més temps poden passar davant l’ordinador. Però més enllà de visitar certes pàgines o blogs amb regularitat, les eines més populars són els canals de comunicació en temps real (Messenger, per exemple), i les conegudes com “xarxes socials”, llocs on una persona disposa informació seua (biografia, fotos, comentaris, anècdotes), i permet a amistats o desconeguts accedir-hi per a conéixer-se o simplement conversar, intercanviar fotos, etc.

Pot ser no sembla un descobriment especial per les seues característiques, però el seu vertiginós creixement ha fet que els experts hagen donat la veu d’alarma a la vista dels problemes que comencen a plantejar aquestes “xarxes socials”. En un primer moment, amb el Messenger com a protagonista, van començar a observar-se autèntiques addiccions, baix la forma de problemes d’insomni, malnutrició, aïllament, abandonament d’hàbits d’higiene i neteja personal, i sobretot, ansietat quan els afectats no podien estar connectats. Era fàcil d’observar en aquell moment que bona part dels usuaris “normals”, i dels problemàtics, es tractava de persones amb problemes de timidesa o manca d’habilitats socials importants, que compensaven amb el Messenger la incapacitat d’haver de “donar la cara”. I, encara que semble que aquest recurs podria representar una alternativa interessant de recolzament per aquella gent “limitada” en certes situacions, la facilitat d’alterar la imatge d’un mateix, de representar unes característiques no pròpies, però desitjables pels altres, està provocant problemes d’aïllament majors dels originals, degut a que la persona que altera el seu perfil cap als altres acaba evitant el contacte amb eixes noves amistats per por a les decepcions: han creat una màscara que gràcies a internet els permet un cert èxit social del qual no gaudien en el cara a cara social, i arribada la possibilitat de veure’s o quedar, l’usuari es veu de nou fugint per tal que no coneguen la seua “vertadera” personalitat.

La privacitat i confidencialitat que caracteritza les relacions a través d’internet és un altre dels elements que “enganxa” els seus usuaris. Poder parlar de certs temes sense por a la censura o a ser objecte de crítiques o burles acaba amb un número important de persones “tancant-se” socialment en l’ordinador, pendents de poder connectar-se per a poder parlar d’allò que a ells els agrada o de la forma que no poden o es permet en el carrer.

Un altre àmbit de problemes que està estudiant-se des de fa molt poc de temps és el de certs trastorns de la personalitat que troben en els xarxes socials un terreny per a l’expansió. Bàsicament, es parla de personalitats narcisistes o molt egocèntriques, que aconsegueixen en les xarxes socials llocs perfectes per expressar el seu exhibicionisme i el seu afany de protagonisme, que pot arribar a extrems patològics.

En general, i com a conclusió, es pot dir que el principal problema de les relacions a través d’Internet és l’absència d’una regulació o control externs, la qual cosa dóna via lliure a problemes per excés que poden convertir-se en addiccions.