El que sembra, arreplega!

Dos de tres, per Jesús Bordera

Publicat el dia 22 de maig al Crònica 709

El que sembra, arreplega!

Diuen els majors que tots els refranys reflecteixen en gran manera la realitat i en la majoria dels casos vénen a demostrar, més prompte o més tard, que allò a què es refereixen contenen, en gran manera, la veritat.

Però que ningú “s’escame” que no anem a referir-nos a replegar tempestes ni res de mal. No, tranquils. Això dels vestits, del “Gürtel” i tot allò, ja en mengem prou. D’això ja s’encarregaran uns altres, si volen.

Anem a parlar de la qüestió base. Del plantar de veritat; del “sector primari” com dirien els erudits, o si volen millor, de plantar tota classe de llegums i hortalisses en la caseta, al secà o encara millor, en la poca horta que ens queda.

Està clar, i no anem a descobrir res ací, que la crisi ja està afectant-nos de forma clara i directa. I tampoc anem a negar que no veiem, per part de NINGÚ, cap remei per tal d’aportar solucions a este gran problema que tenim i que ningú s’atreveix a dir quan ni com, serà el final. Puix està clar.

Tots o quasi tots tenim un tros de terra. Qui més, qui menys alguna “aixada” (…ferramenta per a cavar la terra). I idea de la feina de llauradors, home! Si això està “chupao”. Fixem-nos que des de fa 150 anys que tenim fins i tot una comparsa amb eixe nom: Els Llauradors!!

Dit i fet. Mans a l’obra.

El primer de tot ha de ser apropiar-se-n del fem, i com quasi que no hi ha corrals d’animals, anirem a la Cooperativa i comprarem allò que es un substitut del fem i que li diuen “humus” i que és un fem entre sintètic i orgànic que podem comprar fàcilment. Amb un sac d’eixe fem i un altre de “quinze per quinze” arreglat. A rengló seguit anirem a Toni “el ponno” i ens farà un “surtidet” de tomates, pepinos, “anficossos” i unes mates de pimentons i a plantar s’ha dit.

Només n’hi ha un xicotet problema: el que té a vore amb l’aixada. Però res, tot és qüestió d’un poc de voluntat i alguna que altra bombolla a les mans.

I amb molta paciència, dedicació, alguna que altra acalorà i sobretot controlar que l’acció del reg per “goteig” no deixe de funcionar. Quan arribe el més de juliol i agost vorem quines cistelles de tomates i pepinos anem a collir. Fins i tot quan arriben les Festes haurem d’anar replegant els “potets” de cristall per tal de fer la tomata en conserva per a tindre’n en l’hivern.

I així sense donar-nos compte, haurem passat la primavera i l’estiu, i a més d’haver estat amb contacte directe amb la naturalesa, omplirem el rebost (la despensa) de productes autòctons i haurem aconseguit d’una vegada per totes fer cas als metges i menjar veritablement de la tan desitjada Dieta Mediterránea.

Ja em contaran.