Afrontar adiccions, per Fermin Ferrero
Publicat el dia 24 d’abril al Crònica 707
Les noves tecnologies com a font de problemes addictius
Ja fa temps que venim escoltant que les noves tecnologies poden portar als seus usuaris, particularment els més joves, a tindre problemes per pèrdua de control sobre el seu ús i, en definitiva, d’arribar a estats d’addicció.
Baix la categoria de noves tecnologies podem incloure els videojocs, la telefonia mòbil, els reproductors mp3 i, de forma predominant, internet. Es tracta en la majoria dels casos d’instruments que han viscut un desenvolupament molt gran en molt poc temps, de forma que en pocs anys s’ha passat de no conéixer-los a penes a haver-en en quasi tots els llocs, cosa que sol facilitat el seu ús inadequat (no ha hagut un temps d’un aprenentatge i una adaptació a la nova tecnologia).
Els principals problemes que estos accessoris estan portant es refereixen a la pèrdua de control de l’usuari. Tant en l’ús de telèfons mòbils, com a l’hora de jugar a la videoconsola, com conectant-se a internet, cada volta és més fàcil escoltar (o conéixer) casos de gent que està literalment enganxada, que no pot eixir de casa sense el telèfon, o no pot passar mitja hora sense cridar algú, o no pot deixar la partida que està jugant durant hores (o no dorm, o no menja, per seguir jugant), o es passa eixe temps en internet, alié al món real (i familiar) que té al voltant, i que sol descuidar sobremanera.
Estos comportaments solen desencadenar nombrosos problemes familiars: conec massa separacions matrimonials facilitades per la presència excessiva d’un dels 2 membres de la parella davant l’ordinador. Però potser siga pitjor l’efecte d’estos abusos en gent jove i xiquets. Permetre als infants jugar tot el que vulguen fa que no desenvolupen adequadament habilitats d’autocontrol i, sobretot, de tolerància a la frustració (saber aguantar-se quan ens obliguen a fer una cosa que no desitgem), de manera que estableixen les bases per a futurs problemes, molt més serioros i greus, d’addicció a substàncies o activitats més perilloses. Si no disposen d’eixa capacitat de controlar desitjos o impulsos, perquè no l’han aprés, quan beguen alcohol, fumen algun porret o es facen alguna ratlla de cocaïna serà molt difícil que siguen capaços de dir prou i deixar-ho ahí, per més que vulguen.
I, en contra del que molts pensen (o els interessa pensar), la capacitat d’autocontrol no és de naixement: s’aprén com podem aprendre a conduïr un vehicle. No val això de “jo és que sóc així...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada