Els fills de les addiccions

Afrontar adiccions, per Fermin Ferrero

Publicat el dia 8 d’abril al Crònica 706

Els fills de les addiccions

Una de les coses que no solen tindre molt en compte els consumidors habituals de substàncies és, com hem nomenat ací en més d’una ocasió, l’impacte que el seu hàbit causa en tots aquells que estan al seu voltant, particularment la família més propera. Escudats amb allò que ells són lliures per a fer el que vulguen, i en la creença que no fan mal a ningú, es permeten deixar-se dur per un consum que en realitat va més enllà d’allò que ells es pensen.

Les conseqüències negatives més evidents de les seues accions solen tindre relació amb els anomenats comportaments de risc, com per exemple conduir un vehicle sota els efectes de les drogues, posant en perill la vida dels pos-sibles acompanyants o d’altres conductors o vianants amb qui tope. Generalment, es tracta d’actuacions motivades per una falsa sensació de seguretat o control que provoca el consum de determinades drogues (alcohol o cocaïna són les més freqüents).

Per desgràcia, bona part del llegat de pro-blemes i desestructuració que pateix un consumidor abusiu de drogues va a parar a la seua família més propera. Allò més habitual és que els fills dels consumidors es vegen obligats a presenciar moltes situacions familiars desagra-dables, protagonitzades per les discussions, els crits i, massa sovint, els maltractes, moneda de canvi freqüent en les famílies afectades per les addiccions. No cal dir que eixos xiquets ex-posats a tals situacions des de la infància patei-xen un impacte emocional molt alt, que se sol reflectir en l’adol·lescència o l’edat adulta en forma de trastorns d’ansietat, depressions, obsessions, o fins i tot, copiant allò que han vist des de menuts: el maltractament.

Però cal afegir altres herències, en este cas de tipus biològic. I és que hi ha abusos i addiccions que poden transmetre als fills una sèrie de qualitats que els exposen a patir més malalties, fer-los més propensos a desenvolupar addiccions o simplement que patisquen defectes orgànics de naixement. L’alcoholisme, per exemple, es pot heretar de pares a fills en forma d’una major facilitat d’aquestos en patir pro-blemes per abús d’alcohol, a part que els fills de l’alcoholisme acostumen a patir unes “marques” particulars (ulls axinats, menor pes al nàixer). El consum durant l’embaràs, per altra banda, representa pràcticament administrar al fetus la mateixa substància que pren la mare, i transmetre-li l’adicció abans de nàixer: no són extranys els casos de xiquets de bolquers manifestant síndromes d’abstinència. Les mares consumidores, fins i tot de tabac (recordem que la nicotina és un verí insecticida) deurien pensar molt bé el que fan, o el que desitgen realment. En un estudi publicat en la revista “Sleep”, en l’edició d’abril de 2009, s’afirma que el tabaquisme en la mare es troba molt associat a les morts súbites en xiquets, posat que els impedeix desenvolupar la capacitat de despertar automàticament quan es bloquejen les vies respiratòries.