Dignitat

Dignitat, per Pepe galiana

Publicat el dia 24 d’abril al Crònica 707

Peu de foto: Paulo Portas (Ministre de Defensa Portuguès), Kristin Krohn Devold (Ministra de Defensa Noruega) i Federico Trillo-Figueroa (Ministre de Defensa Espanyol). Foto OTAN juny de 2003

Substantiu que s’aplica com la qualitat de digne, que vol dir mereixedor, honest, noble, respectable, honorable, decent, correcte i acceptable, sinònims tots junts que revelen respecte d’un mateix.



Després de conèixer una mica tots aquests apel·latius, cal preguntar-se si molts dels personatges que ens han acompanyat al llarg de la història que ens han contat, o pel contrari els individus que comparteixen el mateix oxigen que respirem s’atreveixen a autonomenar-se dignes o alguna cosa semblant.



Des que les coses es coneixen, sempre hem trobat persones que han dimitit del seu càrrec, per diferents motius, i no cal dubtar que, en la majoria de vegades, ha sigut per la seua dignitat. Si voleu deixar-vos portar, recordareu que... Alfonso Guerra, Vicepresident del govern socialista, sotmés a fortes pressions de l’oposició política pels escàndols dels negocis del seu germà Juan Guerra, presentà i li fou acceptada la seua dimissió en gener de 1.991. Justament un any després, gener de 1.992, ocurreix un altre tant; el Ministre de Sanitat, Julian Garcia Valverde, i per culpa d’un assumpte econòmic-financer sobre la venda d’uns terrenys per part de Renfe, a la localitat madrilenya de San Sebastian de los Reyes. El 19 de novembre de 1.993, el ministre d’Interior, José Luis Corcuera, presentà la dimissió per- què el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals dos apartats de la Llei de Seguretat Ciutadana. Antoni Asunción, substitut de Corcuera, feia el mateix el 30 d’abril de 1.994, per honestedat i considerar-se responsable de la fugida de l’ex-director de la Guàrdia Civil, Luís Roldán. Prou sonada fou, pel que ens pertoca, la dimissió del secretari general dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla. Finalment, el senyor Mariano Fernández Bermejo, també dimitia, per anar a caçar sense llicència i coincidir amb el jutge Baltasar Garzon.



A més a més, altres polítics presentaren la seua renúncia, com Miguel Boyer, Francisco Fernández Ordoñez, Carlos Solchaga, Baltasar Garzón, etc...



Totes aquestes persones, amb motius ben diferenciats, pertenyien al grup socialista.



Però des que tenim coneixement dels governs populars, tan sols es coneix una dimisió, com a tal i algunes renúncies. En febrer de l’any 2.000, el Ministre de Treball i Assumptes Socials, Manuel Pimentel va presentar la seu dimisió irrevocable a José María Aznar. Altres personatges famosos renunciaren com Juan Carlos Aparicio, Abel Matutes, Eduardo Serra, o Josep Piqué...



I els altres..? Ho han fet tot tan bé que caldria donar-los un diploma...?



El 3 de juliol de 2.006 moriren 43 persones en un accident del metro de la línea 1 en València, i conclós el cas, és de veres que tan sols apareix una responsable, la velocitat de circulació del tren...? Aleshores ens preguntem per què Diego José Trigo, maquinista de la línea 1 del metro de València i membre de la Coordinadora Estatal per a la Defensa del Ferrocarril Públic, està siguen amenazat laboralment per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, FGV, empresa responsable de l’accident...?



D’altra banda i seguint les incidències diàries del judici per l’accident del Yak 42, on moriren 62 persones, i escoltant les queixes dels familiars, que a més a més de pedre un ser estimat, es donen compte que no estaven soterrats on creien per equivocar-se trenta dues vegades en la identificació dels cosos, això no clama al cel...? Què diu ara l’església...?



Molta gent no dóna credibilitat al que està passant, però clar, després va i resulta que el president del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Javier Vieira, estava en el reservat d’un restaurant de Madrid en companyia del conseller de Presidència i Justícia de la Comunitat de Madrid, Francisco Granados, i clar, estaven parlant de coses intrascendents, com quan el Vicepresident del Consell del Poder Judicial, senyor De Rosa, cità en sa casa al molt Honorable Francisco Camps, per a parlar de l’ofrena de flors de la Mare de Déu, poseu per cas, per la proximitat de Sant Josep. Encara que el cas més espectacular, el del diputat Vicente Martínez Pujalte que s’acostà al guàrdia civil de trànsit que estava posant-li una multa, per una infracció que havia comés i va i li diu: “Quan arribe a Madrid, t’enteraràs”



Heu comprés el sentit de la dignitat, respecte, honestedat,...?