Apagada elèctrica

Amb el cor i amb el cap, per Concepció Gandia
Publicat el dia 8 d’abril al Crònica 706

Apagada elèctrica

Dissabte 28 de març, 20,30 h, desconnecte l’interruptor general de casa i me’n vaig a fer un passeig pel poble. Tinc curiositat per comprovar l’abast de l’apagada elèctrica pel canvi climàtic. Aparentment tot segueix igual, la il·luminació pública brilla amb la mateixa intensitat, també les cases del poble, algunes amb llums, altres no, estan com cada dia. Amb els edificis públics i comerços passa el mateix. No sé l’abast real de la mesura presa pels organismes oficials i distribuïda pels mitjans de comunicació.

És probable que s’hagen mamprès accions puntuals des de l’ajuntament, com també algun ciutadà conscienciat haja apagat els llums de casa, però aquesta iniciativa, siguent lloable, no resol els mals mediambientals provocats cada dia de l’any per un ús indiscriminat de l’energia elèctrica i la seua generació i transport. M’ha cridat especialment l’atenció el seguiment que han fet els mitjans de comunicació de la iniciativa del dissabte 28. Fa tot just un pa-rell d’anys aquesta apagada elèctrica s’interpretava amb un somriure displicent com una iniciativa d’ecologistes passats de moda, però enguany l’atenció mediàtica ha sigut massiva. I això, en principi, està molt bé, encara que jo no deixe de tindre la mosca darrere la orella.

Digueu-me mal pensada si voleu, però tantes atencions per l’estalvi energètic i pel medi ambient fan olor. Em dóna la impressió que una vegada més correm el risc de mamprendre ac-cions puntuals, significatives sí, però inútils a llarg termini, que fan callar la culpabilitat de les nostres consciències, alhora que ens donen carta blanca per seguint malbaratant energia la resta de l’any i portant el mateix estil de vida insostenible energèticament. Amb accions com la de dissabte 28 correm el risc de legitimar una forma de vida ostentosa energèticament parlant, pagant el ridícul preu d’apagar una hora a l’any els llums de casa. Si el 28 hem acomplit una hora amb el planeta, a partir del 29 ja és un campi qui pugui. No vos sona?: “Uneix-te a d’ells i els venceràs”, “el capitalisme integra tot allò que toca”, “canviar no res perquè no canvie res”. Ora pro nobis.