Pressupostos 2009 de Lina: Més despeses corrents i de personal i cap inversió nova

Pressupostos 2009 de Lina: Més despeses corrents i de personal i cap inversió nova

Editorial publicada al Crònica número 703 del 27 de febrer de 2009

Uns altres pressupostos de Lina Insa sense que el ciutadà veja cap idea nova, cap de les promeses fetes abans de les eleccions municipals que la van instal·lar en l’alcaldia, cap projecte nou subvencionat per la Generalitat, res de res que puga servir-li per a presumir d’haver fet els deures com a alcaldessa complidora de les promeses fetes als seus electors. L’esperança dels ciutadans que confiaven que el color polític del govern municipal coincidira amb el del Consell, ha estat frustrada un any més. La falta de pes polític dels populars ontinyentins a la capital valenciana s’ha demostrat una volta més, tal i com van pronosticar els seus ex-companys de partit apartats ara de tota decisió política local.

Els pressupostos del 2009 seran aprovats per la majoria matemàtica del Partit Popular en l’ajuntament, perquè cap de les propostes de modificació del PSOE o del Bloc serà acceptada, clar. El que vol dir que s’aprovaran una sèrie d’ingressos procedents de l’augment dels impostos als ciutadans, un augment de la pressió fiscal que és exactament el contrari del que va prometre Lina en campanya electoral. El PP aprovarà la partida de personal de 11.200.000 euros, (sí, més d’onze milions d’euros, és a dir prop de 1.860 milions de les antigues pessetes per a pagar els funcionaris), el que suposa un 33% del total dels pressupostos (33.892.000 euros). El PP aprovarà el pressupost sense disposar d’unes altres inversions importants vingudes de fora que les gestionades pels governants anteriors: el Palau de la Vila, dels diners vinguts també des de Madrid per allò de la revitalització de l’economia municipal per causa de la crisi, uns diners que han augmentat significativament els ingressos de l’ajuntament en més de 8.000 euros.

Sí que hi ha alguna inversió subvencionada per la Generalitat, com ara la controvertida partida de 914.000 euros per a les obres de Daniel Gil, de difícil justificació, o la de 1.123.000 euros, també subvencionada per la Generalitat per a la Ciutat del Transport, un projecte que s’ha pressupostat ja els dos anys passats sense arribar a executar-se, i un més dels heretats del govern municipal anterior com la gran majoria dels que ha seguit potenciant l’equip de govern actual, la qual cosa demostra una volta més que les crítiques que van fer en el passat no tenien fonament.

I què se n’ha fet d’aquell festival de milions d’euros que havien d’abocar els amics del mateix partit polític des del Consell? Recordem les promeses del senyor Camps i del senyor Rus? Rus bé que ha cobrat per a la seua ciutat, però els seus ingenus companys s’han quedat a la lluna de València, encara dient que queda legis-latura per davant, perquè puguem veure construït el pont de Sant Vicent o l’Hospital, o...

I els diners que diuen que vindran per a les obres previstes en un projecte vell, el de convertir el llit del riu en una espècie de sèquia gran amb un mur de sis metres a cada costat, i que és heretat del passat, no estan encara pressupostats per a enguany i no sabem si ho estaran per a l’any que ve, i si la Generalitat posarà els diners que diuen que posarà. Tampoc està clar que la del riu siga una inversió demanada ara mateix per una gran part de la població, en uns moments que caldria satisfer unes altres necessitats més urgents en les actuals circumstàncies. Amb els tres milions d’euros que costarà el projecte de canalitzar el riu es podrien fer moltes altres coses que reclamen ara mateix una atenció més urgent.

I on està la contenció de despeses a les que hauria d’obligar la crisi econòmica? Podem acceptar que siga difícil rebaixar algunes depeses obligades de més o menys importància dinerària: subvencions a entitats esportives, festives o culturals, protocols, esdeveniments socials o pagaments de lloguers de locals més o menys necessaris. Però no calia incrementar en temps de crisi aquelles partides amb noves depeses de dubtosa necessitat, com ara per exemple el lloguer de 45.000 euros a l’any del nou edifici d’una empresa que s’ha reconvertit en retén de la Policia Local en la zona industrial, quan haurien pogut instal·lar-lo en una zona més a prop del centre de la població com demanava la mateixa policia municipal, les associacions de veïns o els polítics que ara estan en l’oposició.

Tampoc hem trobat cap inversió específica destinada a pal·liar els efectes que la crisi provocarà en moltes de les famílies més perjudicades pels problemes laborals, o els que provocarà en la indústria o en els serveis. Cap demostració de solidaritat, encara que fóra simbòlica, amb aquells que comencen a patir una crisi que ja fa temps que s’ha instal·lat a la nostra ciutat.