Pilar Molina Beneyto: Salut i conseqüència

Pilar Molina Beneyto: Salut i conseqüència, per Carmen Agulló

Publicat el 13 de març de 2009 al Crònica 704

A Bocairent vam voler fer coincidir els dies dedicats al dia de la dona treballadora amb un homenatge merescut a la nostra companya Pilar Molina. Va ser el passat dissabte, 7 de març de 2009 al Centre de la Joventut de Bocairent, on amics i amigues de Pilar ens vam reunir per tal de recordar, tots plegats, la vida i l’obra d’una dona que va voler ser lliure i que, lliurement, ens va deixar fa ara un any.

No és ara el moment de recordar de manera exhaustiva tot allò que va fer. Si llegim publicacions com Rojo y Negro, Al margen, Dones lliures... trobarem la seua veu, la seua paraula, el seu testimoni gràfic. Si repassem les exposicions que s’organitzaren a València als darrers anys, el seu nom apareixerà una i una altra vegada recuperant la memòria d’homes i dones anarquistes, d’esquerres, lluitadors. Si anem a les videoteques, els seus documentals ens eixiran a l’encontre... Però ella era molt més que una investigadora o documentalista a l’ús. Infatigable, disposada a acudir allí on calguera per tal de fer una fotografia, entrevistar una persona, rodar unes imatges que il·lustraren les seus denúncies (la desfeta del Cabanyal i del barri del Carmen, la visita del Papa, els acomiadaments improcedents...). La seua obra queda com a testimoni d’aquesta dedicació, encara que el seu objectiu fonamental fou el de recuperar la trajectòria vital de les dones que lluitaren per la llibertat, per la seua, per la del conjunt de les dones, i per la de tota la humanitat. Pilar era, evidentment, un esglaó més en el llinatge, mai interromput de les dones lliures.

Quan manquen les paraules per descriure les emocions, només ens cal recordar l’amiga entranyable, plena d’energia i alegria, amb la qual podíem passar llargues hores parlant, intercanviant opinions, gaudint de la seua companyia; recordar la persona que sempre donava més que rebia; la dona que va intentar ser, per damunt de tot, conseqüent.

I perquè l’estimàvem, les persones que la portem a la nostra memòria i al nostre cor, ens vam reunir al seu poble, en la nostra Vall, per tal que la seua presència romanguera viva entre nosaltres.

Pilar, on estigues, ja ho saps: Salut i conseqüència.