Parlem d'alguna cosa

Parlem d'alguna cosa, per Pepe Galiana

Publicat el 27 de febrer de 2009 al Crònica 703

Aclarint en primer lloc i baix el meu punt de vista, podem assegurar que estem en un període molt propici per a trobar temes d'actualitat que inviten i provoquen el diàleg allà per on vulgam passejar, viatjar, o simplement anar.

Al carrer, en casa, per la comparsa, inclús, al lloc de treball, els privilegiats que en tinguen, es podem passar una bona estona il·lustrant-se, només escoltant a companys i companyes dilucidant entre uns i altres els temes de rigurosa actualitat, que en són més de deu.

Sens cap dubte, l'estrella de tots, és la famosa crisi financera, encetada com ja sabem per les esmentades hipoteques als Estats Units, que han influït molt negativament a la resta del món i que provocaren reaccions immediates de tots el governs, occidentals i orientals, per tal de donar confiança als ciutadans i no enfonsar el consum, qüestions que agreujarien més la situació.

Com a conseqüència de la primera, s'incrementà l'atur, arribant a extrems perillosos, arrapant ja xifres de més tres milions de persones sense ocupació, que se les deuen veuere molt negres en aquests temps que corren, perquè és difícil trobar algunes ànimes que et puguen ajudar.

Quan estàvem intentant assimilar tots els esdeveniments, apareix una figura mediàtica, el Senyor Miguel Martín, president de la Associació Espanyola de Banquers, i va i ens solta que els culpables d'aquesta situació al nostre país, són les famílies, les empreses i l'estat, per haver-se endeudat tant, arriscar massa i no previndre a temps, respectivament per a cada organització. Si és clar, home, ja sabíem tots que la banca no té cap de culpa, i sort encara que estan ahí, per al que faça falta, amb les portes de bat a bat, els braços oberts i les aixetes tancades.????

Tot seguit, apareix en un programa de televisió de màxima audiència el president del govern, Sr. Rodríguez Zapatero, manifestant públicamet que quasi no pot dormir pensant en les persones que no tenen treball, mostrant-se molt nerviós davant algunes preguntes ben formulades pels invitats a l'esmentat espai, mentre a un ministre se li acaba la paciència, i el senyor Blanco, que deuria de centrar-se en el seu partit, diu que té la correja molt ampla i que el Pp, va de capa caiguda. Per què no es clava en sa casa? Si els altres cauran soles...

Per un altre costat, a la senyora Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, li lleva la son el servei d'espionatge i contra-espionatge que s'ha detectat en les seues dependències (com en els temps més clàssics de la guerra freda) i li sembla més molest que un gra a la punta del nas. Però com la dama és una dona de recursos, ha aconseguit paralitzar la investigació que havia encetat el seu partit, per a iniciciar-la a la seu de l'Assemblea Parlamentària madrilenya, on n'és l'ama i senyora.

Encara no s'havíem reposat del sofocó, quan el jutge Baltasar Garzón, decreta ordre de pressó per al Sr. Francisco Correa, personatge molt vinculat a polítics del Pp, amb diferents empreses al seu nom, però no feia la Declaració de la Renda, per no tenir ingressos...??? Era organitzador d'actes i events per al partit popular, amic i testimoni de la boda d'Alfonso Agag, gendre de José Maria Aznar, a més a més, d'encarregat de la visita del Papa a la ciutat de València per l'empresa Orange Market, cosa que també ha significat la detenció I empresonament del responsable valencià de l'esmentada empresa, Álvaro Pérez, així com de Pablo Crespo, ex secretari d'rganització del Pp en Galícia.

Sort que podem concloure aquesta relació de fets alabant l'enginy del Gran Wyoming i el seu programa, “El Intermedio”, preparant conciençudament un espectacle digne i de molt bon humor, per tal de mostrar clarament quins personatges estan passats i no aprofiten per els temps actuals.