No se sap quin és panorama idílic que veu Lina Insa al seu voltant, però sembla que no és el mateix que veuen els ciutadans, no té consciència de la crisi. Els sindicats i els partits polítics en l'oposició s'han vist obligats a fer ús del reglament per obligar l'alcaldessa a convocar una reunió extraordinària del Consell Econòmic i Social per mirar de pal·liar les conseqüències que la crisi econòmica està ocasionant en moltes famílies de la ciutat, en el co-merç i en el món empresarial. Entre els assistents a la reunió del passat dia 24 de març es comentava que l'alcaldessa i els dos regidors que van donar la cara pel PP en la reunió donaven en tot moment la impressió d'incomoditat, d'estar en una reunió imposada pels altres, que s'havia convocat en contra de la voluntat d'uns governants que han actuat en tot moment com aquells que davant de les contrarietats opten per mirar cap a un altre costat, en comptes d'afrontar els problemes plantant-los cara. No és acceptable mostrar el seu disgust acusant l'oposició de tots els mals presents atribuint-los als pecats del passat. La història de sempre.
El cas és que de no ser pels sindicats i per l'oposició, a hores d'ara encara semblaria que això de la crisi és una cosa que no afecta ningú en Ontinyent o que el PP volguera solucionar tots els problemes sense necessitat d'escoltar les propostes de ningú més que no siga de la seua corda. La negativa a prendre nota de les propostes dels diferents grups representats en la reunió i deixar per a més endavant la possibilitat d'escoltar els representants dels ciutadans, treballadors o empresaris, demostra que no tenen massa pressa i probablement no massa interés en haver de discutir propostes de ningú.
Al final, el sentit comú sembla que es va imposar entre els reunits, va haver qui va mostrar el seu cansament per les continues disputes partidistes que estan retardant unes mesures pal·liatives que s'han de prendre amb el consens social, i es va acordar evitar tota discussió de caràcter polític que puga impedir arribar el més prompte possible a acords puntuals davant els efectes nocius que està creant a nivell local la crisi econòmica. El dia 8 d'abril es tancarà el termini perquè cada col·lectiu representat en el Consell Econòmic i Social presente les seues propostes concretes i factibles per contrarestar les conseqüències de la crisi.
Ja s'han conegut les propostes dels dos partits polítics, PSOE i BLOC, unes relacionades amb el calendari de pagament d'impostos i taxes i les altres amb l'agilitat de la burocràcia municipal perquè es faciliten les gestions dels ciutadans a l'hora de fer gestions amb les oficines municipals, eliminant passos inútils i minorant controls i terminis. Totes elles propostes gens costoses des del punt econòmic i molt efectives per fer que el ciutadà trobe que el seu ajuntament la casa comuna que li vol fer més suaus el pagament de taxes i impostos i els tràmits en els diferents departaments municipals.
Caldria que sindicats, empresaris i altres representants en el Consell aportaren moltes més propostes, a ser possible que incidiren poc en els pressuposts municipals ja aprovats pel PP en solitari gràcies a la seua majoria matemàtica, amb l'excepció de les ajudes que caldrà aportar a les famílies més afectades per la desocupació sobrevinguda recentment. Tots sabem que igual que s'aproven uns pressupostos es desaproven quan és precís si les circumstàncies així ho aconsellen, com ha passat tantes voltes en els trenta anys que portem d'ajuntaments democràtics quan hi ha hagut catàstrofes relacionades amb els fenòmens meteorològics. Ara, amb açò de la crisi, és un poc com si haguérem patit un aiguat d'aquells que marquen època.
Així que mans a l'obra, i a fer entre tots un llistat de mesures viables de contenció de la despesa i d'austeritat necessàries. Caldrà aconseguir transmetre a la població que la contenció de despeses dels ciutadans obligada per les circumstàncies, serà també una contenció decidida pels seus governants municipals amb mesures que ajuden a reduir possibles factures, per menudes i simbòliques que siguen, d'actes més o menys sumptuosos, de sous dels regidors alliberats més o menys grossos, lluminàries innecessàries d'altes hores de la matinada, pagament d'hores extra si no són absolutament imprescindibles.... I caldrà que s'augmenten les inversions que calga per crear llocs de treball, o per evitar que augmenten els desocupats.
El com i el quan són qüestions que hauran de solucionar els tècnics de l’ajuntament, però no pot oblidar el Consell que les mesures haurien d'anar en el sentit de donar suport a les iniciatives públiques o privades que proposaren la rehabilitació o la construcció d'habitatges de protecció oficial, que potenciaren la creació d'ocupació amb la creació de nous negocis amb futur, que afavoriren la formació dels desocupats... I si estan per la faena, caldria que es constituiren des del mateix Consell Econòmic i Social en una plataforma estable reivindicativa davant la Generalitat perquè arribaren efectivament a la nostra ciutat les inversions promeses reiteradament per les autoritats autonòmiques. Una bona ocasió la tenienahir mateix ací a la capital de la Vall d'Albaida per presentar un memorial de reivindicacions davant Francisco Camps que estava de visita inaugural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada