L’humorista

Arxiu de fotos, per l’amic de Jaume, el retratista
Publicat el dia 27 de març al Crònica 705

L’humorista

Hi va haver un temps, quan el Concili Vaticà II, amb els papes Joan XXIII i Pau VI, que l’església catòlica va intentar tímidament avançar el rellotge, posar-se al dia i recuperar el retard secular que portava. Però va ser entrar de papa Joan Pau II, i fonamentalment, Benet Setzé, i l’església li ha donat la volta al calcetí. Marxa enrere. Ara, en lloc de cap a l’era actual, cap al futur, van cap el passat, a l’Edat Mitjana, cap a l’any 1500, pam amunt, pam avall. Tinc dubtes de si al donar la felicitació un any nou d’aquests, el papa no acabarà fent menció que entrem al 1803, o 1817 en la llarga marxa que ha encetat i que deu culminar tres segles més enrere del que ja estan.

L’església catòlica no entén de democràcia, no està feta per a ells. Tampoc de realitats, que tampoc estan fetes per a ells. Si a tot això resulta que no saben, o no volen, ser el que es diu “políticament correctes” tenim el que tenim. I el que hi ha és un papa que perd el nord, ara sí, ara també. Un dia diu que l’infern existeix materialment, un altre dia rehabilita un bisbe negacionista de l’holocaust, un altre fa un viatge a l’Àfrica i es mostra contrari al preservatiu. Humorista que és l’home. Això mateix, si ho diu un polític, un mestre d’escola, un metge, qualsevol ser humà, seria titllat d’irresponsable. Però ho ha dit el papa. Amén. Com estar en la lluna i no ser conscient dels problemes de la terra. Si un va al continent que més sida per càpita té, que és el més pobre de tots els continents, on no hi ha a penes medicaments per combatre la malaltia, i proclama que condons, no, (supose que deu ser pecat, que dimonis supose: és pecat!) l’home el que vol, i diu, és malalties, sofriment i mort, o abstinència. I això estarà bé a certes edats, però en la gent jove, no. Definitivament, el regne de Benet Setzé o no és d’aquest món o hi ha una contradicció monumental.

En ares d’una moral cristiana difícil d’entendre, l’església s’oposa a l’avortament. Ara, per exemple, hi ha una campanya del pitjor gust feta pels catòlics, (evidentment, aquesta gent no sap fer res bé) en que un embrió humà de set quilograms de pes i de dos anys d’edat, al que solament li falta el pèl de la barba, està al costat d’un gat amb un rètol que diu “espècie protegida”, estampat damunt del felí. Diuen que té més drets el gat que l’embrió de set quilograms. I dic jo, per què el papa vol la mort per sida dels joves del continent africà? Perquè és això el que vol rebutjant el preservatiu. Serà perquè són pobres? Serà perquè són negres? Serà perquè no estan batejats? Serà perquè són lletjos? No s'ha d'oblidar que en certs ambients, el que diu un home com el papa, encara que siga un humorista, sí que va a missa. Fonamentalment en les cultures més endarrerides. Allí, enmig dels negrets, dir el que va dir, no passa ni com a signe d’humor. Aquest papa no és que tinga el do de la infal·libilitat. Aquest papa és que no n’encerta ni una.