Revista Digital de la VALL D'ALBAIDA
cronicaredaccio@gmail.com

dilluns, 16 de març del 2009

El Riu

El Riu, per Concepció Gandia
Publicat el 13 de març de 2009 al Crònica 704


Tradicionalment, els rius dels nostres pobles han sigut un lloc apartat on la naturalesa, que no obeeix les lleis socials, fa de les seues, on reina el caos natural i l’anarquia biològica. El riu s’ha considerat alguna cosa aixina com un lloc fora del poble on llançar els trastos vells no estava mal vist. Al riu es podien infringir tot tipus de normes impunement. El riu Clarià al seu pas per Ontinyent no n’ha sigut una excepció, la instal·lació de fàbriques tèxtils ha estat una constant i l’abocament de fluids contaminants s’ha fet sense cap pudor, o sí. Per altra banda ha existit la consideració de que al riu sempre s’hi ha acostat poca gent i aquells que ho han fet han sigut ociosos o gent amb poca reputació. Al riu sempre han anat els xiquets a jugar, els jovenets que fan fogina de l’institut i ocasionalment malfactors, roders i gent de mal viure, de quan en quan algun passejant. L’única excepció són els dos dies de bou on s’apleguen milers de persones. I fins i tot en aquest cas el riu tampoc és el veritable protagonista, sinó els carrers, el pont, la plaça, etc.


Aquesta actitud ha creat en l’inconscient col·lectiu una imatge del riu falsa i pretèrita, una imatge d’oblit i abandó ciutadà. La vida diària del poble passa per dalt dels seus quatre ponts sense aturar-se. El creuem vàries vegades al dia sense adonar-nos i només li fem cas quan les riuades el converteixen en notícia En un moment de la societat on els valors naturals urbans estan a l’alça la futura remodelació del llit del Clarià haurà de saber vèncer aquests prejudicis i saber-li tornar la consideració que es mereix sense caure en el parany de l'excessiva intervenció, com per exemple ha passat en Alcoi, on una inversió elevadíssima ha despersonalitzat el riu deixant-lo tan despoblat de persones com sempre ho havia estat. Eixe es l’error que s’ha d’evitar. S’han de contemplar aspectes altament conservacionistes on la intervenció d’obra dura es redueixca a la mínima expressió, on el que cal fer és potenciar els valors naturals alhora que dignificar-lo per al lliure lleure de la població. Quan per tot arreu s’estan recuperant les zones humides periurbanes, el govern municipal s’hauria de plantejar un projecte conservacionista que no convertira el llit del Clarià en un parc urbà més, per a això ja tenim els nostres parcs al casc urbà, ni per suposat en un calaix de formigó. Un projecte modern passa per la recuperació de zones degradades, plantació d’espècies vegetals autòctones, mitigació de l’erosió, introducció de fauna, creació de vies no impactants per als visitants, punts d’informació, etc. Però més important que açò encara és l’elaboració d’un programa que convide la ciutadania a visitar-lo i gaudir-lo via escoles, visites guiades que incloguen les Coves del Carril, l’observació de fauna de ribera, visita a les xemeneies, al Moli Descalç. No estaria gens malament aprofitar l’èxit del Dia del Bou per a “obrir” el riu a tants visitants, també les Festes de Moros i Cristians són un bon reclam per a dissenyar activitats que facen que la gent s’hi acoste.


En definitiva, seria d’agrair que no es cometera l’errada en la que tantes voltes cauen els polítics, la d’anunciar el pressupost de les obres com el punt de màxim interès del projecte tot obviant els resultats finals. Es poden fer actuacions amb poc pressupost i respectuosíssimes o d’altres amb molt pressupost i desastroses. No sempre la quantitat de diners invertits és garantia del bon fer. El millor favor que se li pot fer al riu no és una gran intervenció, sinó que passa per allò que menys es veu: un programa intel·ligent que done a conèixer els seus valors a la ciutadania. No conec el projecte de remodelació del riu, però vista la falta de sensibilitat en estes accions a les que ens tenen acostumats molts responsables polítics i empreses constructores, no seria desitjable crear un camí asfaltat, ni caldria il·luminar-lo, ni construir murs. El riu i els seues marges s’han de conservar nets de vegetació morta, però verds. El Clarià ha de ser el pulmó d’Ontinyent, un pulmó que ens convide a visitar-lo diumenges de matí o qualsevol altre dia, amb els xiquets o sense, un espai on protegir-se temporalment del frenesí quotidià i que li aporte a la ciutat d’Ontinyent la quota de naturalesa que tant li falta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada