La ressaca

Afrontar adiccions, per Fermin Ferrero
Publicat el 13 de febrer de 2009 al Crònica 702

La ressaca


Si el consum de drogues en general està ple de mites i percepcions distorsionades, el tema de la ressaca de l’alcohol no és queda ressagat, i disposa també d’algunes creences errònies que solen girar en torn al consum de determinats “pal·liatius” dels efectes negatius: aspirines, sopes, sucs de fruites variades, o algunes medicacions que no són específiques per a la ressaca, però que s’han popularitzat com a efectives.

És probable, igualment, que cada consumidor d’alcohol dispose d’un remei preferit que suposadament li vaja millor; suposadament, perquè si ens atenem al mecanisme orgànic de la ressaca, serà molt fàcil descobrir com molts remeis no tenen cap relació ni base científica; la ressaca és la manifestació d’un estat carencial d’alcohol, evidenciat especialment pels danys que la beguda ha causat en l’organisme; els símptomes típics solen ser: mal de cap (producte de les substàncies tòxiques de la metabolització de l’alcohol), dolor gàstric (per l’efecte corrossiu de l’alcohol), i deshidratació. La diversitat de símptomes implicats, així com de subs-tàncies actives protagonistes, ja ens porta a pensar que un remei concret difícilment evitarà tots els problemes descrits. De fet, l’ampla varietat de re-meis populars, així com la seua alta personalització (“a mi només em va bé...”) ens parla ja de mites: un remei efectiu per a problemes orgànics no dona-ria peu a tantes diferències entre persones.

No obstant, investigadors de la Universitat de Indiana (Estats Units) van publicar en desembre de 2008 a la revista British Medical Journal un estudi on aportaven detalls per a saber alguna cosa més sobre la ressaca, en concret que tots els remeis són falsos, i que per a evitar el malestar després d’haver begut alcohol només cap la moderació, o l’abstinència. Remeis com ara beure molt de líquid, o molt de suc, poden ajudar a regular alguns sistemes, però no eliminaran un estat orgànic danyat per l’abús d’alcohol, i que necessita el seu temps per a refer-se. Precisament quatre dies més tard, també el desembre passat, la Societat Espanyola de Neu-rologia posava l’avís que la ressaca pot multiplicar per quatre el risc de patir accidents. Segons explicaven, una ressaca forta implica la presència de restes d’alcohol en sang que encara poden alterar les capacitats per a conduir un vehicle, encara que el dany principal són les alteracions neurològiques per la destrucció directa de l’etanol, que solen provocar distorsions en la visió de l’espai i reaccions i coordinació enlentides.

Cap estudi, per cert, nomena un popular “remei” per a la ressaca, que cabria afegir més bé dins dels “potenciadors de la dependència a l’alcohol”: es tracta del famós mite de la cervesa l’endemà de matí, en dejú. Per a entendre la seua ineficàcia, no calen més arguments que comparar amb altres addiccions; ajudaríem a deixar el seu problema a un addicte a l’heroïna donant-li la pròpia droga durant la síndrome d’abstinència? Si un addicte a les màquines està passant-ho mal perquè fa dies que no juga, l’ajudarem facilitant-li diners perquè jugue? En fi, que a voltes, no és tan complicat.