EN PAU

ELS DISCOS, per Jesús Barranco

Publicat el 13 de febrer de 2009 al Crònica 702

EN PAU

PAU RIBA, Virus laics, (Matriu Matràs, 2008)

De la millor collita de l’any passat és l’enèsima reaparició d’un pletòric Pau Riba, qui manté actius sis espectacles diferents i cinc myspace, un per cadascun dels grups de què s’acompanya i un més per aquest disc Virus laics que n’és un poc compendi. Molts crítics han parlat ja sobre el treball en termes mitjanament elogiosos, afegint que no és el millor que Pau Riba ha fet. Jo, en canvi, opine que torna a brillar a la seua millor altura, que en aquest artista sempre ha significat una paradoxal alternança de genialitats i amb moments de digestió difícil. També faig una reserva sobre la presència d’excessives veus als cors dels nombrosos De Mórtimers, no massa inspirats en aquest disc (sense arribar a la desafortunada comparació del crític J.J. Isern amb Los Hermanos Calatrava).

Mirem només una mica arrere: el 2006, just després d’assistir a l’èxit dels fills majors de Pau Riba amb el grup Pastora, es van honorar els 35 anys de Dioptria –el disc en dos lliuraments que el va encimbellar per sempre–. Enderrock va organitzar un concertàs a l’Auditori on la banda del saxofonista Llibert Fortuny va recrear el doble disc amb la col·laboració d’artistes com Sisa o Sidonie i la destacada aparició del pianista Jordi Sabatés, membre del grup original de Dioptria 1. No s’ha editat en disc, però el va transmetre c33 i se’n troben fragments al youtube. Sembla que Pau Riba no va pair bé el fet que no es comptara amb ell, un artista en actiu al qual li queden coses per fer, en aquella celebració de la seua obra de joventut. La modèlica crònica que en va fer Miquel Jurado a El País explicava la mica de desdeny que Riba exhibí a l’acte, amb una inesperada i sorollosa aparició a l’inici i, al final, la pujada a l’escenari just al moment de capitalitzar tots els aplaudiments.

La resposta “del Pau Riba que Enderrock volia enderrocar”(ha escrit algú al fòrum de fans de l’artista) no es va fer esperar, i vingué, no podia ser d’una altra manera, en la clau underground que és segell d’aquest creador. Així, l’octubre d’aquell 2006 es va estrenar la pel·lícula documental que porta l’eloqüent títol Deixa’m en Pau, un film dirigit per Manel Mayol que a Ontinyent no hem pogut veure (com a quasi cap lloc, crec). Durant 100 minuts s’hi revisava –diu la sinopsi– “amb una visió descarnada, llums i ombres, èxits i fracassos” de la vida i obra de Pau Riba.

Encara com a resposta a aquells suposats intents d’institucionalització i patrimonialització cal entendre l’activitat de Pau Riba els darrers dos anys, on ha pujat als escenaris amb regularitat i ha realitzat –a cavall de dos masies, la seua pròpia i la d’Antonio Puerta, productor del disc i bateria de Mu– les gravacions que conformen aquests Virus laics (títol que juga amb l’homofonia de la paraula “Virolai”, l’himne a la Mare de Déu de Montserrat compost per Jacint Verdaguer i Josep Rodoreda que, en aquest disc, és objecte d’una versió espatarrant: pur Pau Riba, contracultura catalana).

L’àlbum inclou temes inspirats com “Històries d’Atlantis”, “Daliniana flor”, “Dansardana” (arranjament de Marcel Casellas) o “El colom de la pau”; cançons que si haguessen estat al Dioptria ara serien objecte de versions de la Llibert Fortuny Band (mentre que si els vells temes estiguessen al disc d’ara, algú escriuria que no és pas el millor que Pau Riba ha fet, i aquesta és la lliçó de tot plegat). També és interessant “Rap hiparxiològic”, on es reconstrueix el Ritual hiparxiològic de Francesc Pujols (qui, si alçara el cap, restaria al·lucinant del culte de què és objecte pels artistes actuals, fins i tot té un myspace!). Però els meus moments favorits del CD arriben amb la participació del grup 1000Simonis (“L’arengada” i “Quadreny” són fantàstiques). Com a curiositat, un parell de divertiments (per primera volta en castellà!) titulats “Que yo meo” i “PP...SOÉ”, amb més gràcia al primer que al segon. I també hi ha la versió de “Balada per un trobador” de Serrat que es publicà amb anterioritat.