Ara el riu

Plaça Major, per Toni Martínez

Publicat el 30 de gener de 2009 al Crònica 701

Ara el riu

Després de ser notícia de portada als mitjans de comunicació i de repetits anuncis per part de diferents governs, ara, després de més de deu anys, torna a emergir i no sabem si per tornar a desaparèixer després com el Guadiana, el projecte d’urbanització del riu Clariano al seu pas pel casc urbà d’Ontinyent. Torna a estar d’actualitat amb l’anunci de l’Alcaldessa en el sentit que s’estan ultimant ajustos del projecte i que en un futur no massa llunyà s’adjudicarà l’obra.

No seré jo qui negue la importància d’un projecte d’estes característiques per a l’ordenació d’una part important del centre urbà i per a la revitalització del centre històric; al contrari, considere que es tracta d’una obra molt necessària i que el nostre poble no pot continuar vivint d’esquenes al seu riu. Però clar, tal i com deia al principi, d’aquest projecte se n’ha parlat tant per part de cada govern municipal de torn, que a hores d’ara no és cap novetat l’anunci. Diguem-ne que ha estat tantes voltes esperant-se que ara ja és un tema descafeïnat. Serà una novetat el dia que per fi veiem que les obres s’inicien i les màquines es posen a treballar, i d’això, temps al temps. En el seu anunci la primera autoritat municipal només assegura que una vegada revisat el projecte s’adjudicaran els treballs. Per tant, estem en la línia del que jo anunciava des d’aquest espai fa unes setmanes; una primera pedra més abans de les properes eleccions municipals que s’unirà a la primera pedra del nou Hospital Comarcal i a la primera pedra del Pont de Sant Vicent. I després de posar les primeres pedres se’ns dirà que en aquell moment serà el de tornar a votar l’alcaldessa: “voteu-nos que hem d’acabar el que hem començat”. La sort d’Ontinyent amb els seus polítics és comparable amb la imatge tan explícita del conill i la safanòria; per més que insistisques, tot s’anuncia, però mai no arriba.

El govern municipal està vivint de renda. En dos anys no ha estat capaç de convertir en realitat cap vella aspiració local, cap projecte d’envergadura i que estiga a l’alçada del nivell que diuen tindre. Encara estan vivint de la renda de projectes d’anteriors governs i d’inversions com la piscina coberta i el Carmelo Ripoll que, de tant vells, ja necessiten reformes.

A tot això, supose que hauran previst donar a conèixer el projecte als diferents sectors socials de la ciutat, entre d’ells els grups ecologistes i preocupats per la conservació mediambiental, per tal que puguen participar i apuntar els seus punts de vista que de ben segur poden enriquir una iniciativa d’estes característiques i que està tan lligada a la protecció del paratge i el seu hàbitat. Això és almenys el que faria un govern que tingués com a mèrit ser participatiu i transparent.