Més sobre els problemes del joc

Afrontar Addiccions, per Fermin Ferrero
Publicat el 16 de gener de 2009 al Crònica número 700


Més sobre els problemes del joc



Em planteja un amic, després d’haver llegit la columna sobre la loteria de Nadal, que potser els problemes amb el joc no tinguen un impacte tan gran en aquesta modalitat nadalenca, que té més d’acte benèfic amb les participacions que una altra cosa. Vaig compartir la seua opinió, i li vaig explicar que només volia aprofitar la proximitat d’aquesta loteria per a poder parlar d’alguns aspectes que em van semblar interessants del tema, prou ample en tot cas. Ell també va opinar que hi ha altres modalitats del joc molt més addictives que la loteria de Nadal, poc perillosa baix el seu punt de vista. I és cert. Coses com les màquines escurabutxaques (traducció oficial i genial de les tragaperres) resulten moltíssim més addictives, per un motiu que va observar de forma molt encertada: en les máquines de joc, la recompensa pot ser immediata, i amb un cost en principi xicotet, de manera que el jugador pot enganxar-se amb molta més faci-litat que en la loteria, en la qual pot arribar a passar molt de temps entre la compra dels dècims o participacions, el sorteig, i el cobrar els possibles premis, sobretot en Entitats d’Estalvi.

Són aspectes importants per a entendre que el procés d’addicció a una activitat, el joc, és més perillosa del que sembla. Parlem de la relació entre el cost (baix) de jugar, i la possible recompensa, que pot arribar a ser important: en la mesura en que el jugador veu més pròxima la possibilitat d’èxit, probablement portarà a terme majors esforços per aconseguir-lo, apostant més quantitats una i altra vegada pensant que el premi es troba més a prop.

A part, hi ha uns altres aspectes importants per tal d’entendre com s’arriba a una dependència. En el cas descrit, el jugador sentirà unes emocions molt intenses, associades a la possibilitat de guanyar uns premis, o per veure-los a prop: aconseguir premis menors el pot fer pensar que està a punt de guanyar el gran, de manera que pot jugar més, augmentant l’emoció per la (teòrica) proximitat del premi. I cal advertir que no aconseguir èxit no es garantia per a mantindre’s al marge d’una addicció: és a dir, en el jugador quedarà en la memòria la intensa emoció viscuda gràcies al procés, no al resultat, de forma que pot tendir a buscar de nou eixa emoció jugant en més ocasions, o durant més temps.

Com he insistit moltes voltes en altres columnes, aquestes activitats representen un risc quan s’ajunten a altres problemes en el jugador (de treball, familiars, de solitud, etc.) que generen intenses sensacions desagra-dables o de buit, i aboquen la persona al joc com a única font provisional d’algunes emocions agradables per a ells.