Les malalties mentals, per exemple

Plaça Major per Toni Martínez

Publicat al Crònica del 30 de desembre de 2008

Les malalties mentals, per exemple

Fa uns dies, la cadena d’àmbit estatal Antena 3, en un programa del cor i fetge del divendres per la nit, dedicava una àmplia entrevista a una “famosa” de la premsa rosa, viuda d’exboxejador, que al mateix temps ja era ex d’una de les “folklòriques”.

No cal dir que l’entrevista, en hora punta de màxima audiència, tenia el seu interès en el morbós intent de suïcidi, dies abans, per part de l’entrevistada qui, exposava amb tota mena de detalls el procés i el perquè, així com també el seu pene-diment per l’error de la decisió, adoptada en la seua condició de malalta de trastorn bipolar.

Tota l’entrevista es va realitzar sense cap tipus de rubor per part de la protagonista, com tampoc evidentment per part dels “periodistes” que anaven trossejant en bocins el cor, el fetge i la coradella de la presa.

La part més “interessant” del morbo en directe de l’escorxador televisiu va arribar quan un periodista-matarife li pregunta al personatge entrevistat si considerava oportú sotmetre’s a aquella “entrevista” en les condicions físiques i emocionals per les què se suposava que estava passant després d’uns fets tant lamentables. La resposta va ser tant interessant com la pregunta; - Antena 3 paga molt bé i a mi em fan falta diners! -.

No seré jo qui censure la decisió de la famosa viuda d’acudir als platós televisius a explicar, a colp de talonari, les interioritats morboses que fan pujar les audiències. Si jo mateix no vaig contenir-me de posar l’atenció en la pantalla per comprovar “el más difícil todavia” de la tele-escombraria, com havia de criticar una persona que damunt cobra i segons ella, molt bé?

Els que sí són susceptibles de ser censurats són els directius de les cadenes televisives, últims responsables del circ mediàtic de fetge i coradella que aboquen dia si dia també a l’interior de les nostres llars i els botxins que, exercint de periodistes, fan rendibles els diners que la presa els costa cada setmana fent veure que s’estranyen de les respostes però que no s’escandalitzen de les seues preguntes.

Quasi coincidint en el moment d’emissió, només unes hores més tard, una altra cadena de televisió, autonòmica en aquest cas, TV3, encetava un programa de més de dotze hores que també vaig poder seguir a estones, dedicat integrament a parlar de la depressió, de la salut mental, del trastorn bipolar, de l’angoixa, de l’autisme...etc. Un programa dens, intens, amè, participatiu, rigorós, allunyat de sensibleries de llàgrima fàcil i sobretot, respectuós amb el malalt. Un programa que pretenia acostar el ciutadà, el televident, a unes malalties i a les persones que les pateixen i que a mi, em va descobrir que en el món no hi ha esquizofrènics ni malalts mentals, sinó persones amb esquizofrènia i persones amb una malaltia mental, i això..., què volen que els diga, per a mi ja és molt.

Un programa que, en compte de repartir diners, recaptava més de 6 milions d’€ destinats integrament a la recerca i la investigació perquè el futur de les persones amb este tipus de malalties i el dels seus familiars siga més digne.

Sí, ja sé que em diran que no es pot comparar, que una cosa és un programa d’entreteniment i un altre és un especial de Nadal. Però què volen que els diga, com a mínim, van coincidir en el dia i en el tema, en res més.

Antena3 és una cadena que vostès poden sintonitzar i no passa res, estan dins la legalitat. Ara bé, si sintonitzen TV3 tinguen en compte que estan fent-ho amb una cadena il·legal perquè és catalana i per tant antivalenciana. O és això o és que el PP té tendència a il·legalitzar allò que no controla i a restringir els àmbits de comunicació i de llibertat. No ho sé..., no ho tinc clar..., vostès mateix. Bon Nadal.