El meu sí

Bloc de notes, per Pere Mayor

El meu sí

Ignasi Guardans ha estat poc elegant en el seu comiat com a eurodiputat de Galeusca. La política no sol ser agraïda, gens ni mica. Bé que ho sabia l’avi de Guardans, Francesc Cambó, qui amargament es lamentava dels disgustos que la política democràtica solia donar als governants en comparació als moments de glòria; sempre efímera, com el poder terrenal. No solen guanyar, mai ho han fet, els més ben preparats, ni tant sols els millors. Guardans, potser, ha estat víctima d’aquesta inèrcia, dels càlculs electorals o dels interessos partidistes, però és llei de vida. Darwinisme polític. Què li anem a fer.

Convergència Democràtica de Catalunya ha descavalcat Guardans i ha apostat per un candidat amb un perfil més sobiranista. I s’ho ha jugat al resto per pegar-li un bon mos a ERC i desmuntar la radicalització del nacionalisme, el seu escorament cap a l’independentisme. I, en això, Ramon Tremosa és més creïble que Guardans, d’un perfil més discretament nacionalista, més liberal. Vaja, que no m’ima-gine a Tremosa defensant l’urbanisme valencià, el del PP, davant les crítiques de l’Europarlament, tal com ho va fer Guardans, en contra dels interessos del partit valencià, el BLOC, que havia format part de la coalició, Galeusca, per la qual havia estat elegit el 2004.

Aquest fet, més enllà de l’anècdota, ha representat una manera d’actuar que li ha restat atractiu a la fórmula de Galeusca, a pesar de les moltes potencialitats que sempre li hem trobat. Tot el contrari que passarà amb Tremosa. N’estic convençut que a Galeusca li faltava un revulsiu i Tremosa ho és. I no sols perquè haja estat un defensor de la publicació de les balances fiscals, impulsor de la millora de les infraestructures o de la transferència de l’aeroport del Prat a la Generalitat de Catalunya. Mesures justes que les vull també per al meu país. I no vull dir amb això que Guardans no les haja defensat, però dubte que ho haja fet amb el vernís nacionalista amb què acostuma a fer-ho Tremosa i que representa la novetat de tot plegat.

A més, hem de tenir en compte que Guardans, en cinc anys, només ha fet costat mitja vesprada als seus socis del BLOC, sense preocupar-se de res més, sense tindre en compte la coalició, tant útil electoralment per al BLOC com necessària políticament per a Convergència. Esperem, en aquest sentit, que Tremosa siga més accessible, sensible i compromès amb una realitat política germana que formarà part, n’estic segur, de la coalició Galeusca. El BLOC no té un altre camí, com així ho ha estat des del 1994. La qüestió és si fem atractiva l’oferta, o no. I les primeres intervencions de Tremosa, obsequioses amb el BLOC, indiquen que anem pel bon camí, que podem col·laborar, en el marc d'Europa, els nacionalismes català i valencià; més i millor.

Guardans diu que Mas votaria sí a un hipotètic referèndum per la independència de Catalunya i que ell no ho faria. Supose que Guardans ha oblidat el que li criticaven al seu avi Cambó: això que volia ser Bismarck a Espanya i Bolívar a Catalunya. Guardans, a més de poc elegant amb Mas, no ha après la lliçó de Cambó. Estic convençut que si Guardans li haguera fet la pregunta al seu avi, aquest li haguera respost el mateix que Mas. Jo haguera fet el mateix, Tremosa també.