Quants anys duem ja de confiança? Molts, veritat? De tots ells, enguany és el que més dubte que pugueu vindre, i espere ansiós que el matí del dia cinc, el vostre patge major pel meu poble, Jacobo, confirme la vostra arribada. Caminar amb la caravana per les tristes terres de la Palestina bombardejada cruelment per Israel deu ser depriment. Per favor, dugueu a aquella gent quotidiana el conhort suficient i la força necessària per poder alçar-se cada matí i afrontar el dia.
Ací, com sempre, un any més. Ara, però, el 2008 l’han vestit de crisi. Una crisi que, com el momo, no existeix perquè els bancs guanyen cada dia més i som nosaltres els qui paguem les salvatjades dels intocables executius agressius. De tant repetir la mentida, la fan veritat, i fins i tot, amb la seua ombra i por, uns se n’aprofiten dels altres, i encara ens encolomen reestructuracions de plantilla de necessitat falsa amb la innoble voluntat de fer més caixa encara, sobre la tristesa profunda de la gent aixafada... I ens auguren un any nou pitjor...! Duguen-nos serenitat per saber discernir, i decisió i bones idees per poder anar tirant entre el desgovern.
Confiem amb vosaltres, sempre ho hem fet. Vos estimem com estimem el temps millor, el que ens ha fet tan feliços que desitgem sempre que torne. Potser els nostres ulls han perdut part de la il•lusió, i això faça que no vejam molt més enllà dels nostres nassos. Però en una societat esmaperduda, el consumisme per què sí, l’obligatorietat del regal i l’adéu a la il•lusió fan que el temps encara vaja més ràpid, fins a aconseguir que l’home no siga home i no ho siga tampoc el seu company. Sense nord no hi ha demà.
Però amb vosaltres, eixos “t’estime” que mai no ens diguem, brollen arreu fets regal que ens fa recuperar el temps perdut, alenteix el pas de la vida i, amb una càrrega d’amor immens, ens donem temps per a riure, per a creure, per a somniar. I en la meravella del desig dels infants, tornem a bastir el regne d’Orient de tendresa, de confiança, de felicitat. Hi ha alguna cosa més bonica que l’ajudar-vos? No. No bescanviaria res per seguir sent un més dels vostres patges, amic de la Llum de l’Estel, i dur a la llar la il•lusió de la vostra presència magnífica, i emocionar-me amb el somriure innocent de qui obre l’obsequi somniat...
Savis i nobles senyors. Tinguen un bon viatge i vinguen carregats d’il•lusió i de temps per a viure-la...
“Tirorí, tirorí! Senyor Rei, jo estic ací! La palla i les garrofes, pel seu rossí, i totes les coses bones, per a mi, per a mi!!!!”
Aforisme de Joan Fuster (1922-1992): “Vivim d’il•lusions que, per paradoxa, són reals: tangibles, útils, material quotidià de compravenda.”
Felicitats per la selecció d'aforismes fusterians. Bona idea la d'afegir els aforismes.
ResponElimina