Cap d’any: carretera i manta

Editorial del Crònica número 668 del 4 de gener de 2008

Si l’objectiu del PP d’Ontinyent era que la joventut local no passara pels perills de la carretera la nit de cap d’any, organitzant una gran festa amb “cotillón” i “champagne” gratis per a tots els que anaren davant l’ajuntament, ha fracassat de totes totes. No anem a entrar en la guerra de xifres, perquè no discutirem si n’eren 200 o 300 els que per devoció o per militància activa van respondre amb entusiasme la crida de Lina Insa. La veritat és que per a una ciutat com Ontinyent, van ser quatre gats els que van estar disposats a passar fred i certa vergonya per una tan ridícula contraoferta del partit popular davant l’èxit de les convocatòries dels Festivern dels anys anteriors. Ni amb l’alcohol gratis per a tots, ni amb regals inclosos, ni amb la col·laboració de les campanes de la Vila, ni amb la bona música dels ‘Tekila’ han aconseguit la resposta de la gent jove a la crida desesperada d’un ajuntament que volia per tots els mitjans fer oblidar a la gent jove la prohibició de què va ser objecte un festival multitudinari que ja el volgueren altres, que el volen, uns altres ajuntaments no tant tiquis-miquis com el que tenim a Ontinyent. Què esperaven els nous regidors conservadors, omplir la plaça amb els joves que l’any passat tenien l’opció de la festa musical del poliesportiu? –il·lusos- La prohibició en la pràctica del Festivern que l’any passat va congregar 5000 joves a la nostra ciutat no podia ser pal·liada per una festeta de poble davant l’ajuntament del poble. És més, molts joves d’Ontinyent i molts altres de la Vall d’Albaida o de les comarques veïnes que estaven la mar de contentes de disposar d’una festa de cap d’any per als més joves ja consolidada, han hagut de preparar la motxilla, carregar- se de paciència, però de mal humor i... carretera i manta, anar-se’n cap a Benifairó de la Valldigna, on han sigut més encara que l’any passat ací a Ontinyent, i on tampoc ha passat res, com ací a Ontinyent, on no va passar res d’importància si es té en compte una tan gran afluència de gent amb ganes de festa. Res de res comparat amb el que ha passat en les macrofestes que en uns altres llocs es fan cada estiu.

Mireu si són de legals els organitzadors i els assistents als Festiverns que enguany han superat totes les proves del cotó-en-pèl que els han volgut passar les autoritats autonòmiques entestades en tancar-los la paradeta enguany fóra com fóra. Tots els impediments que els podien posar els els van posar i els van superar. Totes les condicions que els van exigir les van acomplir també. I més encara, vist l’èxit tingut a Ontinyent els anys anteriors per la convocatòria festiva els anys anteriors, enguany li han afegit al Festivern unes altres activitats culturals, com xarrades i presentacions de llibres. Això que s’han perdut els joves d’ací.

A Benifairó s’ha parlat d’Ontinyent i prou, perquè bona cosa dels assitents eren d’ací i també els pares emprenyats que havien d’acompanyar els seus fills a la Valldigna.

¿De quina ciutat penseu que va rebre tantes informacions el regidor del PP de Benifairó Luis Ferrando, per a oposar-se amb tanta vehemència a la celebració al seu poble del Festivern? Sabem qui el va “informar”. També se sap quins grups polítics de Benifairó van

donar suport a la festa musical de cap d’any i quins no.

I se sap també la reacció dels veïns de la Valldigna, la majoria dels quals han quedat ben satisfets per la moguda jove que per dos dies ha posat el nom del seu poble a les pàgines centrals dels periòdics – i no en la dels successos precisament- o de les televisions. Un protagonisme que els ha reportat fama i diners, perquè els vora 6000 joves que hi han assistit han hagut de menjar i beure. Un protagonisme trobat de xamba i que hauran d’agrair a la poca tolerància del PP de la Vall d’Albaida, o d’Ontinyent només, no anem a escampar la mala fama, que no ha volgut acollir uns xicots tan “desficaciats” en una ciutat tan equilibrada com Ontinyent on només es poden concebir festes de cap d’any vigilades i santificades per les autoritats d’ordre. Per cert, que això de les barres de bar al carrer, i, a més, per a administrar alcohol gratuïtament a tot el món que aparentava cert límit d’edat, no està permès per la legislació vigent. Llegiu-vos la lletra xicoteta, llegiu-vos-la! Però clar, feta la llei...

Un altre per cert. Què farà l’Ajuntament amb les vora 700 bosses de cotillons que els han sobrat donada la poca assistència de públic? Els proposem que les fiquen a disposició d’aquells ontinyentins i ontinyentines que consideren oportú no menysprear l’oportunitat de tindre cotilló de bades per al pròxim cap d’any.

Feliç any 2008! 2008, eh!