La inseguretat i el consum de drogues (primera part)

Parlem d’inseguretat quan ens referim als dubtes que tenen les persones davant determinades situacions. Principalment, acostuma a observar-se en àmbits de relacions socials (conèixer gent, parlar, negociar, congeniar, quedar, intimar, etc.), però la inseguretat també podem trobar-la associada a prendre decisions (decidir sobre aspectes importants o trascendentals per a la vida es pot convertir en un malson per a persones insegures, que tenen por d’equivocar-se o de no fer el més adequat).

Però, quina relació té això amb el consum de drogues? Bàsicament, es tracta de què hi ha persones que senten molta inseguretat amb les relacions d’amistat que mantenen. Senten un temor intens, profund i poc reconegut a perdre les amistats o, millor dit, a ser ignorats, a que passen d’ells. Eixe temor a quedar-se apartats, sense grup d’amistats, junt a certa manca d’habilitats socials i d’autoestima (creuen que disposen de poc o res per a ser respectats per la gent), porta a la persona a fer qualsevol cosa per no perdre amistats, renunciant a tota idea o voluntat pròpia: s’actúa sempre d’acord amb el que fa el grup, perquè s’imaginen que la més mínima divergència pot comportar un risc molt alt de quedar-se al marge. En eixe sentit, posem per cas que si un grup té com a costum anar a caminar a la serra tots els diumenges, la persona insegura tendirà a actuar igual que tots, però no patirà problemes greus per fer com tots, suposem. Però clar, si pensem en l’adolescència, és més fàcil que els grups i les quadrilletes d’amics es decidisquen per fer altres coses, potser no tan saludables com el senderisme; si al grup li pega per consumir alcohol o altres drogues, la persona insegura tendirà a consumir-les igual que la resta, baix el temor de ser “rebutjada” si no fa com tots. Exemples d’açò són comportaments obsequiosos i condescendents, com quan es pregunta on anar, i sempre contesten “on vulgueu”; o si es diu de fer alguna cosa, “el que vulgueu vosaltres”; o si es pregunta per una consumició, es prendran “la mateixa que tu”.

Com a éssers humans, ens passem la vida lluitant entre dos forces oposades: per un costat, tenim el desitg de ser especials, de destacar, de ser superiors... de ser diferents. Però diferenciar-se és una forma de separar-se, de desvincular-se, i xoca de front amb l’altra força que ens afecta, la de pertinença a un grup: no ens agrada estar a soles; els humans som éssers socials, i per damunt de tot volem formar part i ser acceptats en un grup, que no ens donen l’esquena. Un desequilibri en qualsevol d’aquestes forces pot portar problemes: de soledat, quan guanya el costat de diferenciació, o de submissió, quan pesa més el grup i el què diran.