Ximo Urenya
-----------------
Ara estan de moda les tècniques d’enginyeria fiscal, o el que
és el mateix, mecanismes legals per
burlar-se una empresa de les hisendes d’un estat. Així un empresari s'estalvia pagar els
impostos que li correspondrien si no optara per aquelles tècniques de robatori
de difícil persecució policial. És el que fa el Senyor (si és
que se li pot dir així) Amancio Ortega, el gallec que ha arribat, robant, a les
cotes més altes del món mundial de riquesa molt dubtosament adquirida. Poca
broma. Són prop dels 74.000 milions de dòlars els de l'home més ric d'Europa i
el minorista més ric del món. A la televisió pública espanyola el van deixar
com a un home exemplar, sense analitzar mínimament com aconsegueix cada any
augmentar la seua gran riquesa. El fundador de Zara, Amancio Ortega, va superar
a Bill Gates com a l'home més ric del món en un sol dia, quan les accions de l’empresa
minorista Inditex van pujar un 2,5% i va augmentar la fortuna d’Ortega en prop
de dos-mil milions de dòlars en un sol dia. Admirable? Un superhome dels
negocis? Un model a seguir pels pobres empresaris que amb dificultat acaben l’any
2016 sense deutes? No! Res d’això! La màxima ancestral aquella del que ‘ningú es fa ric sense robar’ no sé si
serà just generalitzar-la, però en el cas de l’amo de Zara, Pull&Bear
i Massimo Dutti no crec que ningú puga tenir dubtes raonables.
D’acord amb les investigacions del grup
dels Verds/ALE del Parlament Europeu sobre els negocis obscurs de l’empresari
gallec, aquest va deixar de pagar a uns quants estats un munt de diners, almenys
585 milions d’euros només entre el 2011 i el 2014, a base de les virgueries
que els seus equips experts
en enginyeria fiscal li aconsellen fer per eludir pagar els impostos
justos. Va deixar de pagar 218 milions en impostos a Espanya, 25 milions
a Alemanya, 57
a Itàlia, 76 a França, 20 a Grècia, 18 a Bèlgica, 6 a Àustria i 22
milions de
lliures al Regne Unit.
Criden l’atenció dels investigadors comptes
gens clars com els de la filial holandesa d’Inditex, per exemple, la qual va
tenir uns ingressos de 3.700 milions d’euros entre el 2011 i el 2015, amb uns
beneficis de 1.700 milions amb només 203 treballadors. Com? 3.700 milions ‘produïts’
per només 203 treballadors? Més de 8 milions per cada treballador? Això és
impossible! És una manera ‘legal’ d’amagar els tripijocs bruts de qui vol
enriquir-se a costa de la misèria aliena. Així, a base de mentides, guanyen les
seues immenses fortunes els lladres del segle XXI.
A banda dels complicats embolics que li
munten els “enginyers fiscals” al Senyor (per dir-li alguna cosa) Amancio
Ortega per estalviar-li pagar els impostos del 30% que deuria, encara és
obligatòriament denunciable que l’empresari gallec s’estalvia pagar sous
decents i legals a la seua estimada (diu ell) Galícia i va a buscar
treballadors il·legals mal pagats a Turquia, Bangladesh, Xina, el Marroc o ves
a saber d’on més pot obtenir peces de roba barata de la misèria d’un país.
Mentrestant, Don Amancio se n’aprofita dels baixos interessos, o nuls en algun
cas, que li cobren a Irlanda, Suïssa, els Països Baixos...
Malauradament, el cas de les empreses de
Don Amancio és només un cas paradigmàtic d’entre molts altres que han d’estafar
els seus paisans per tal d’enriquir-se ells. Al ‘robar’ en solen dir “negociar”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada