Revista Digital de la VALL D'ALBAIDA
cronicaredaccio@gmail.com

divendres, 9 de desembre del 2016

Com fer-se milionari sense tindre vergonya de robar. El cas d’Amancio Ortega


Ximo Urenya
-----------------
Ara estan de moda les tècniques d’enginyeria fiscal, o el que és el mateix,  mecanismes legals per burlar-se una empresa de les hisendes d’un estat. Així un empresari s'estalvia pagar els impostos que li correspondrien si no optara per aquelles tècniques de robatori de difícil persecució policial. És el que fa el Senyor (si és que se li pot dir així) Amancio Ortega, el gallec que ha arribat, robant, a les cotes més altes del món mundial de riquesa molt dubtosament adquirida. Poca broma. Són prop dels 74.000 milions de dòlars els de l'home més ric d'Europa i el minorista més ric del món. A la televisió pública espanyola el van deixar com a un home exemplar, sense analitzar mínimament com aconsegueix cada any augmentar la seua gran riquesa. El fundador de Zara, Amancio Ortega, va superar a Bill Gates com a l'home més ric del món en un sol dia, quan les accions de l’empresa minorista Inditex van pujar un 2,5% i va augmentar la fortuna d’Ortega en prop de dos-mil milions de dòlars en un sol dia. Admirable? Un superhome dels negocis? Un model a seguir pels pobres empresaris que amb dificultat acaben l’any 2016 sense deutes? No! Res d’això! La màxima ancestral aquella del que ‘ningú es fa ric sense robar’ no sé si serà just generalitzar-la, però en el cas de l’amo de Zara, Pull&Bear i Massimo Dutti no crec que ningú puga tenir dubtes raonables.   

    D’acord amb les investigacions del grup dels Verds/ALE del Parlament Europeu sobre els negocis obscurs de l’empresari gallec, aquest va deixar de pagar a uns quants estats un munt de diners, almenys 585 milions d’euros només entre el 2011 i el 2014, a base de les virgueries que els seus equips experts en enginyeria fiscal li aconsellen fer per eludir pagar els impostos justos. Va deixar de pagar 218 milions en impostos a Espanya, 25 milions a Alemanya, 57 a Itàlia, 76 a França, 20 a Grècia, 18 a Bèlgica, 6 a Àustria i 22 milions de lliures al Regne Unit.

    Criden l’atenció dels investigadors comptes gens clars com els de la filial holandesa d’Inditex, per exemple, la qual va tenir uns ingressos de 3.700 milions d’euros entre el 2011 i el 2015, amb uns beneficis de 1.700 milions amb només 203 treballadors. Com? 3.700 milions ‘produïts’ per només 203 treballadors? Més de 8 milions per cada treballador? Això és impossible! És una manera ‘legal’ d’amagar els tripijocs bruts de qui vol enriquir-se a costa de la misèria aliena. Així, a base de mentides, guanyen les seues immenses fortunes els lladres del segle XXI.
   
    A banda dels complicats embolics que li munten els “enginyers fiscals” al Senyor (per dir-li alguna cosa) Amancio Ortega per estalviar-li pagar els impostos del 30% que deuria, encara és obligatòriament denunciable que l’empresari gallec s’estalvia pagar sous decents i legals a la seua estimada (diu ell) Galícia i va a buscar treballadors il·legals mal pagats a Turquia, Bangladesh, Xina, el Marroc o ves a saber d’on més pot obtenir peces de roba barata de la misèria d’un país. Mentrestant, Don Amancio se n’aprofita dels baixos interessos, o nuls en algun cas, que li cobren a Irlanda, Suïssa, els Països Baixos...

    Malauradament, el cas de les empreses de Don Amancio és només un cas paradigmàtic d’entre molts altres que han d’estafar els seus paisans per tal d’enriquir-se ells. Al ‘robar’ en solen dir “negociar”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada