COPAGO, REPAGO I RECONTRAPAGO

Vicent Xavier Vila

Malgrat que la Salut és una condició humana fonamental, no està igualment distribuïda en el sistema d'estratificació social en el que vivim, i és així perquè l'assistència mèdica està desigualment distribuïda i perquè les condicions que promouen la millora de la salut també estan desigualment repartides.

L'assistència mèdica es pot distribuir mitjançant un sistema de preus (Copagament) i la sanitat privada on els que poden pagar-la l'obtenen, o  bé, pot basar-se en algun principi de necessitat, encara que millorable, (la actual sanitat pública) pagada amb els nostres impostos, on els que més la necessiten són els primers que l'obtenen.

Entre aquests dos mètodes oposats, la nova distribució que ja ha aplegat a Catalunya i no dubteu que ho farà també al País Valencià, el COPAGAMENT es basa més en la capacitat econòmica que en la NECESSITAT i en la prioritat dels ingressos del Govern, segons diuen pel DÈFICIT i per evitar l’abús. A Alemanya, ara mateix està qüestionant-se el “copago”, ja que no ha aconseguit el seu teòric objectiu que era frenar les assistències innecessàries, la gent malalta segueix anant i pagant 10€ per consulta i per dia hospitalitzats, i l’única cosa que ha millorat són les arques de l’Estat...

A una Autonomia com la nostra en la que no cal recordar els casos de corrupció i la política d’aparador que s’ha fet els darrers anys, la cosa empitjora, perquè amb un Govern conservador com el del PP, (aquells que tenen alguna cosa que conservar, els rics), amb impostos regressius (paguem més els que menys tenim), on no es paga, per exemple, l’impost de patrimoni i on s’afavoreix clarament als poderosos, ara vindran a dir-nos que hem de pagar un servei que ja portem anys pagant amb els nostres impostos (REPAGAMENT).

Disposem d’un sistema de salut que respon a la instauració de l’’estat del benestar que s’inicià els anys 80. Els anys 80 i els 90 constituiren els anys de construcció i consolidació d’un sistema de salut pública universal amb accés als diferents col·lectius socials. Ara, només 10 anys després, l’estem perdent amb el programa ideològic conservador on entre les seues prioritats no estan els malats, els pensionistes, els aturats, les persones dependents, ni les garanties laborals, el poder contractual, els funcionaris, ni els drets civils (càrregues policials), però sí que ho està de prioritària la despesa militar, com demostra el Ministre de Defensa Pedro Morenés, conegut abans de ser ministre pels seus tèrbols negocis armamentistics, en incrementar el pressupost de defensa, quan Obama ha rebaixat un 20% la seua despesa de defensa al país més poderós del món, militarment parlant.

Es tracta de persones, no només de diners, amb els freqüents ERES, la baixada de sous a funcionaris, la pujada del IBI i el IRPF i dels impostos indirectes com la gasolina (RECONTRAPAGO) no en tenen prou...

La salut és una inversió en coneixement, en tecnologia, en ocupació, en investigació i, sobretot, una inversió en persones. Cal apostar per un estat del benestar fort, robust, que garantisca la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans. Jo vull viure en un País més just, equitatiu i solidari on la sanitat, l’educació, la cultura, les ajudes per a les persones dependents i el treball estable, digne i segur, siguen prioritaris.