Fa riure escoltar els laments d’indignació d’aquells que van votar el PP perquè es van creure que el partit de Rajoy anava a solucionar tots els problemes sense apujar els impostos, sense tocar els drets dels treballadors, sense tocar la sanitat ni l’educació. Encara els passa poc. Els nous governants no han esperat ni que passaren les eleccions andaluses per a encetar les retallades més bèsties que ja van avisar els més honestos dels economistes que encara parlaven des de la independència ideològica. Encara en queden uns quants. El que no esperava ningú és que als pocs dies del discurs d’investidura del nou cap de govern, en el qual va anunciar que no anava a apujar els impostos, aparegueren en escena els ministres responsables de la cosa econòmica per a contradir al ja seu president i dir de quin mal anaven a patir els treballadors en actiu. Havien donat a conèixer el secret tan ben guardat des de fa anys: les retallades als sous de les classes treballadores, de les classes més inferiors i de les classes mitges. I la creació de llocs de treball? Amb les mesures que han començat a prendre van a aconseguir motivar que els empresaris contracten nous treballadors? Ara s’espera que el Sr. Rajoy done la cara i explique la causa d’un canvi tan radical i sobtat, però passen els dies i el president no dóna la cara.
L’IBI pels immobles també s’apuja i s’apujaran els pisos, la qual cosa suposarà que no s’animarà el consum, ni el deute disminuirà. Les pensions s’han apujat un 1%, no res comparat amb el que s’ha apujat el cost de la vida. La llei de dependència es deixarà en els mínims i es pagarà als beneficiaris actuals quan es puga, a saber quan. Ja sabíem el que anava a passar els que avisàrem del que ens venia a sobre. Una cosa que també sabíem és que la partida dels pressupostos que no anaven a disminuir era la de la seguretat, policia, presons, exèrcit... I no és gens d’estranyar que al BOE del dia 31 de desembre apareguera una de les primeres compres del Ministeri de l’Interior: gasos lacrimògens i altres menesters per a reprimir manifestants. Ja saben els del nou govern que els ciutadans no van a aplaudir precisament les mesures que s’han pres i les que es van a prendre des d’ara endavant.
Tot això que ha fet el partit Popular no és una altra cosa que frau electoral, presa de pèl al ciutadà, engany a l’incaut, abús d’autoritat, atac a la democràcia, augment de la frustració popular, de la falta de confiança en la classe política, desesperació. Al final, tot el que s’ha fet per crear il•lusió en un món millor, en guanyar confiança en el benestar comú que havia de ser consubstancial a la democràcia, s’ha acabat. El poder dels diners, que no el dels governs de torn, l’ambició dels més deshonrats, els mitjans de comunicació venuts als partits majoritaris, ho han llançat tot a perdre. I la història de la crisi no pot acabar gens bé per a la majoria de la gent, malauradament, el conte no podia tenir un bon final amb uns actors tan dolents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada