Joan Baldoví ha parlat i els senyorets del PP s’han posat histèrics. I Mariano, tan tranquil i conciliador fins aleshores, ha desenfundat la metralladora i s’ha posat a insultar al de Sueca com a únic argument dialèctic davant els qualificatius escoltats contra el govern valencià des de la tribuna parlamentària. Això sí, Rajoy no ha entrat mai en el fons de la qüestió, no tenia res a dir a favor dels corruptes companys de partit que ara estan passant el tràngol judicial en el cas dels vestits. Si llegiu els comentaris dels lectors dels diaris sobre la intervenció de Joan Baldoví al congrés dels diputats us adonareu que el diputat valencià ha estat l’únic que ha estat a l’alçada de les expectatives, l’únic que no ha decebut. A l’estat ja coneixien un poquet de quina pasta està feta Compromís. Els comentaris dels lectors dels periòdics digitals en què he entrat deixen clara la importància de la històrica primera intervenció d’un diputat valencià en el parlament espanyol: l’aplaudiment tan fervorós dels lectors que han donat suport al discurs de Baldoví i la violenta reacció dels molestos amb el mateix auguren una legislatura calenta si parlem dels entrebancs que li causarà a Rajoy el de Sueca en el futur. Almenys ara sí que podrem escoltar a Madrid una veu valenciana gens obedient als dictats dels partits majoritaris. El habitual silenci dels diputats valencians, o dels elegits al País Valencià si ho voleu així, dels d’UCD, AP, PP i PSOE era suficientment eloqüent. Ningú no parlava mai dels problemes d’ací. Aquell Gonzàlez Lizondo i la seua taronja deixada a la taula del president del congrés només va ser una anècdota i res més, una trista anècdota pròpia d’un fallero de la València panxacontenta de carcassa de colorets i barraqueta blavera.
Una vegada més ens acusen des de Madrid als valencians d’inòpia política per mantenir tants anys en el poder autonòmic a la colla de corruptes que organitzen els seus enormes i inútils desficacis mítics, per a major glòria dels seus interessats amics i poca gent més. Ningú no ha fet encara des dels mitjans de comunicació forasters i indígenes una anàlisi seriosa del perquè el PP valencià cull tantes adhesions dels valencians elecció rere elecció. Els de fora perquè no tenen l’obligació de saber-ho i els de casa perquè, sabent de sobra què ens passa als valencians, no els deixen dir-ho. Farts estem ja de veure com ens presenten als valencians per allà dalt i per allà baix en les tertúlies, acudits i articles diversos. Als comentaris insultants contra Baldoví llegits a la premsa, es veu com aprofiten l’ocasió per llançar insults xovinistes contra els valencians en general, qui si som tots uns fallers obsedits per la festa, els focs d’artifici, l’ocurrència fàcil i, darrerament, per aconseguir els diners de manera fraudulenta o per construir grans monuments de cement armat.
Baldoví va acabar el seu discurset de cinc minutets, els que li correspongueren per la mala voluntat de la mesa del congrés, amb aquella frase que tant bé val per als polítics majoritaris espanyols: “Volem polítics que pensen més en les pròximes generacions que no en les pròximes eleccions”. Tot i que el PP és dels que sempre han pensat en les eleccions que havien de venir, hagués estat bé que Baldoví li recordara al futur president del govern espanyol que en les darreres eleccions el seu partit havia perdut 200.000 vots valencians.
Ja hem vist quina ha estat la resposta de la “formativa” televisió valenciana, Canal 9, als atacs que diuen que ha llançat Baldoví contra els valencians. Res no ha canviat amb el nou president Alberto Fabra pel que fa a les seues maneres de manipular interessadament els mitjans de comunicació públics. Qui havia vist no sé quins brots verds en la tele valenciana? Esperem que a la resta de l’estat se n’assabenten des d’ara que no tots els valencians estem disposats a seguir oferint velles glòries a Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada