Ximo Urenya
La nostra justícia és així. Els primers jutjats pel cas Gürtel van ser els socialistes valencians per haver denunciat a les corts valencianes als polítics implicats i/o imputats en el cas. Ara serà jutjat també Baltasar Garzón per haver fet ús d’una documentació obtinguda mitjançant escoltes telefòniques que no van agradar als advocats defensors dels imputats pel mateix cas Gürtel. Els responsables de la laberíntica trama de finançament il·legal del Partit Popular defensats per un equip de caríssims advocats experts en les tècniques jurídiques de dilatació sine die dels judicis contra els polítics conservadors segueixen presumint d’una més que dubtosa honestedat mentre els tribunals no dicten sentència. Ja sabem com solen acabar en Espanya els casos en què estan implicats els “amics íntims” dels magistrats. Casos com el de Naserio o el de Carlos Fabra, el de la loteria que sempre toca, per destacar els que ens són més pròxims geogràficament, són suficientment eloqüents com perquè dubtem una volta més de l’equanimitat dels magistrats que hem de suportar. Quan sentim que els mateixos funcionaris de la justícia es queixen d’excés de treball, d’amuntegament d’expedients, de falta de personal subaltern, etc., etc., no podem evitar riure’ls la gràcia a la vista de la diligència amb que resolen determinats assumptes quan els interessa.
Ara mateix acabem de veure com un cas tan ridículament menor com és el de la broma del Bloc d’Ontinyent de posar la foto de Carlos Fabra a les seues paperetes de la loteria dels Reis del passat gener d’enguany, no de fa deu anys, no, la loteria de fa poc més de nou mesos!, ha estat ja informat per la Fiscalia, obertes diligències pel magistrat corresponent triat per urgència pels tribunals, nomenat el jutge per a jutjar-lo, escoltades les parts, oberta la causa, celebrat el judici i dictada la sentència de condemna als “delinqüents” a pagar a fabra 3000 euros. Tanta rapidesa en la solució del terrible conflicte creat per l’atreviment dels immadurs nacionalistes ontinyentins mereixeria ser premiat pel Ministeri de Justícia amb una medalla al mèrit professional. Jutjats com el de Primera Instància núm. 6 de Castelló haurien de figurar també en el quadre d’honor dels meritats del Ministeri espanyol de Treball, pel zel demostrat en defensar l’honor de persones tan honorables com l’expresident de la Diputació de Castelló, honorabilitat de llarga tradició familiar, demostrada en tantes ocasions. Amb què es gastarà els 3000 euros que li lliurarà el jutge al senyor Carlos Fabra? Comprarà més loteria d’aquella amb premi assegurat?
A més, el Bloc Nacionalista d’Ontinyent està obligat a reparar la dignitat malmesa de Fabra amb la publicació de la resolució judicial en la premsa i a pagar el cost de tota la tramitació judicial. No es diu res del pagament d’unes costes extraordinàries per la urgència amb la que han resolt un cas tan important per al bon funcionament del país. A la senyora jutgessa no li han demanat en aquesta ocasió que fes tot el possible per allargar la tramitació del cas fins a aconseguir la seua prescripció, com han fet els seus companys de magistratura amb tants plets amb que s’ha vist implicat l’expresident de la Diputació de Castelló. Això que diuen que la justícia és igual per a tots anem a deixar-ho estar també per ara.
I és que es veu que la magistratura és més sensible als casos en què es falta al respecte o a l’honor de les persones presumptament honorables pels seus càrrecs administratius que als delictes de suborn, robatori, estafa, abús de poder, etc. Ara mateix a Ontinyent hem vist com han estat denunciats davant el jutjat uns quants joves indignats per insults al president de la Generalitat, aquell dia que va estar a Ontinyent, just abans d’encetar-se la campanya electoral de les municipals, inaugurant l’Hospital Comarcal, perdó, volia dir inaugurant la maqueta del futur Hospital. Per cert, que una vegada més, i en van noséquantes, hem pogut comprovar que s’ha decidit cancel·lar la construcció d’una infraestructura després d’haver pagat a l’arquitecte de torn, presentat en públic i celebrat amb pastisseria de disseny i vi del país la seua maqueta, el seu projecte o la posada al subsòl la primera pedra de la futura suposada construcció. Els joves que li van cridar “lladre” a l’Honorable seran jutjats i probablement multats abans que ho siga el “lladre”. Ja hi tornem a ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada