Serà precís?

per Ximo Urenya

El govern de la Generalitat no sap d’on retallar despeses per a aprimar el colossal deute a què l’han portat les gegantines infraestuctures en que s’ha embarcat, o s’està embarcant, com a promotor o com a subvencionador principal, totes elles un rotund fracàs econòmic com ja es veia vindre: la Ciudad de la Luz, la Fórmula 1, la Copa Amèrica, Terra Mítica, Marina D'Or, Mundo Ilusión, l’aeropuert de Castelló, la visita del Papa, els camps de golf, la Valencian Internacional University (VIU), la Volvo Ocean Race, la Ciudad de las Lenguas, la prolongació de l’avinguda Blasco Ibàñez tallant el Cabanyal, El nou estadi del València CF, la ZAL en zona de la Punta de València, el Manhatan de Cullera, El circuit de Xest, el parc temàtic de Ferrari, l’Open 500 de Tenis, l’Ágora, la Ciudad del Motor, l’Hípica, el Pla Rabassa d’Alacant, la Torre de La Música... Serà precís tanta despesa sumptuària?

Ara se li amuntonen els pagaments i ja no pot comptar amb els sucosos ingressos que li suposava la generalitzada especulació immobiliària o la corrupció paralitzada –de moment- pels tribunals. Uns pagaments que ja no pot satisfer amb la diligència d’abans de la crisi produïts pels sobrecostos dels projectes faraònics ja acabats i sense acabar o els no començats. Mentrestant, a pagar-ho els de sempre: els usuaris dels serveis de l’educació, de la sanitat pública o els de la justícia. No hi ha suficients escoles i guarderies, o no s’obren nous jutjats. Els funcionaris dels serveis públics denuncien continuadament que no disposen del personal necessari o que no els arriben els substituts quan cal, o no tenen recursos per a pagar les despeses més bàsiques i fonamentals com és la llum, el material d’oficina, el menjar de les escoles o el telèfon. Amb massa freqüència veiem als diaris no addictes al règim –mai a Canal 9, clar, les protestes dels professors, metges i infermers, advocats, treballadors de les guarderies i residències de persones majors, jardiners, bombers, treballadors que atenen a persones dependents...

Segons el càlcul que fan diverses fonts d’informació, estaríem entre les tres primeres comunitats autònomes més hipotecades, amb un passiu de vora 45.000 euros de deute de la Generalitat. Uns quatre-mil euros per cada valencianet, la majoria dels quals seguirà pensant que no hem tingut mai uns governants més efectius, guapos i honrats –segons anuncien totes les enquestes-. Un país en fallida tècnica però feliç.