...que diu la història que, en un país oriental
(podria ser a l’orient de l’Aspânia? [o a vora
mar o a una vall a l’orient de Manxèguia,
de ‘cuyo nombre ara no me’n recorde’...?],
o simplement era el Levante-felisss)... ah:
també podria ser una prolongació oriental
del Madriz-ave que, per això cantaven allò
de ‘Coostas laas deeLevan-tee / plaayas las
de CeVé!’... el cas és que en un ‘puesto’ o
l’altre tenia jurisdicció un califa que’s va
inventar una llei –aprovada per majoria
absolutista– que, començant pel 1er article,
se’n feia vint-i-cinc on es proclamava ben
claar que:
“El Califa està obligat
a tractar l’administrat
com si fos home de bé”
–ell, i l’administrat també!–
i el poble cantava grans lloances... –però:
peerò...
“El califa sempre pot fer cas omís:
per això ha inventat l’article 26”.
i el poble que –ja se sap, ara riu / ara plora–
cantava ara: “Ca-li-fa! Sí que ens ha tocat
...la rifa. Ca-li-fa! Ets el rei de l’enganyifa!”
–tot això cantat amb ritme de ‘xotís’... peerò
... algú va pensar en preguntar: “Ei! I què
diu l’article vint-i-sis...?” –i ara ritme ‘trincat’:
“Diu l’article vint-i-sis
que en un cas de compromís
el califa pot, si cal,
refregar-se l’engonal
i passar-se pels ‘dallonses’
totes les lleis del país!
–Eep! I el poble...?
Al poble que li donin pel
...shubi-dhubii-duduàa-vaa!,
que ja té ‘les conferències
de Sant Vicenç de Paül’...!”.
(bis i re-bis)
lletra adapt. de La Trinca
(canvi de ritme)
“Alimentem més de cinquanta guerres,
tenim tres mons, i els tres mons desmaiats,
vivim units per més de vint mil pactes,
pactes polítics, també pactes de sang:
els morts no caben soterrats en els camps.
Sempre hi haurà un Hitler i un Stalin
i un innocent d’espines coronat
i una presó i un negre encadenat
i un fill de... donant-nos bé pel sac,
i un lladre de ‘guant blanc’ en el govern”.
Jordi Gil
(frag. –adapt.- de ‘Tornem a ser aquells herois’)
l’agre-dolç (o viceversa)
d. m. g. el Cinquet...
Xeee! Que sóc l’intendent (tranquis-tranquis...!)... l’intendent personal del que perpetra açò dels ‘specials de traspàs’... d’any. Que ja no hi ha becària-moderaora, que això era un experiment, i que aneu directament a fer de tertu-liants i tertu-liantes. Au, i entreu a l’any nou (onze) amb bon peu... i porteu-vos bé (aaaixò farem...!).
··..Buuf...! I què diu ahí dalt de vi i cervesa...? Pos jo porte un taboll que...que... Uei! Que m’han deixat atabollà...!
·–Claar! Ja veig que veniu de farra perduda! I com te n’has anat amb l’orquestra de percussió...
-.-Què has de dir, eh...? Mira que jo tinc fets cinc cursos: dos de sambomba i tres de pandereta!
·–Uuii! I ara portes la ximbomba! Segur que t’hauràs lleüit...!
..··Això anava a dir-li jo: que a este se li dóna molt bé el moviment de canya-maneta...!
·-·Ah, pos ja sabeu això com acaba, com allò que va començar el 36 (vade retro!), o siga: ‘Alzamiento’ - ‘Movimiento’... i, al final: ‘leche’...!
–..Sinyor i sinyor!, abaja...! És que el menda, quan en diu una –allà qu’allà– n’ha de ser una i grossa!
·–Però mira que qui ha començat a provocar és la teua amig... quèe... qu’és això...?
-.-/··../···Quee-serà quee-nooserà? Uuna bona panderà...! (Tiira-li la clau, tii-ra-lii...!) [Calla, collonera!]...
–..Peerò-eeiii! D’on eixiu voatros...? Que veniu del ‘betlemet’ monisipal...?
···Noo! Venim del ‘betlemet’... consistorial-ics! Però ara mo n’anem al Betlem de deveresss...!
··..Que no vos ho havia dit al començament...? Vinc atabollà amb els pandeiros estos!
-.-I tu, què? No véns a jugar una ‘maneta’...? 5 a 0 i... Va... una maneta al ‘cinquet’! Hale-una maneta...!
–..Torna-li!, amb la maneta... Va, deixa’star l’alemaneta...! I ara paca-on pegueu?
···Ah, mira aquell... va pacallà... I-i... jo-joo... vaig pacamunt. V-vols que et portem...?
–..Noo-home-no! Que no arribarem molt lluny... I tu, vas pacavall...?
-.-Pos no: jo vaig pa camell –ja saps, coses del ‘betlemet’...
–..Ah, si vas de camell, posa’m una onzeta de xocolate...
·–Sense passar-se’n, ei! Que una onzeta és un trosset de xicolate, però xocotet...
··..Aaai! I jo no tinc ni pa un trosset xocotet de xicolateee...! Ja se m’ha acabat el subsidi i toott...! Aai...
..··Però, xica...! Com no m’ho havies dit abans? Si som com germanes...!
··..I què vols fer...? Tal com van les coses... açò no ho soluciona ningúuu-aaaii...!
-.-Xe, calla...! Que pareixes una curiola...!
···Cagüen sos! Tu sí que has de callar! Estàs fet un sanguango...!
-.-Pos pa que sàpies... jo també’stic sense faena des de fa dos anys! I a la meua edat...
···Uei! Bé, bé... Ja ho sé, i ja ho sabem... Estem pagant la puta crisi a preu d’or! I... la meua dona ha hagut d’ampenyar fins i tot els anells de casament...! I els xiquets, llicenciats i sense cap treball a la vista-aaaiii!
·–Açò havia de rebentar! I mireu l’efecte individualista, insolidari i alhora submís! I fomentat per idees àmpliament acceptades socialment –com en el franquisme: “Cada uno en su casa... y Dios en la de todos”...
-.-Merda i merda! I nosaltres que’stàvem fent com que ens divertíem, pa oblidar... A què fem?
–..Què vols què fem...? Vols que fem ‘culumbeles’...? Vols que ‘descabonxem’ xampany...? (...)
··· (...) Fa calor, eh...?
·–Shíii...! Calor forastera! Digues tu alguna cosa, filòsof nostrat...
==Jo...? Jo que sóc –o intente ser– amo i esclau de mi mateix, no comprenc com poden haver ‘amos’ d’altres, i ‘esclaus’ d’altres! No sols parle per mi... Jo parle del meu poble, com de tants pobles més, com de tants pobres més!, com de tantes persones... que amunteguen fams, infàmies i ignomínies! –només pel curt ‘defecte’ de no allargar la mà més enllà de la mànega...!
..··No n’hi ha poques, de persones, de les unes i de les altres! I els que no tenen sort, o no els val això de corrompre’s, són els qui més la paguen, la malparida ‘crisi’... i el Mercat se la cobra!
··..Els putos especuladors i els banquers i els mercats!... que m’han fotut la casa! La hipoteca pa ells...!
·–Diuen que, ja fa un segle, quan veien que anaven a tocar més fons encara, li deien a Tolstoi: “Què farem, aleshores?”. I ell: “Hem de donar, amb amor, a qui siga que es trobe al nostre camí”... Perquè algú no pot fer per tothom el que voldria, però pot fer un poc per algú... “Fes allò que pugues amb la desgràcia que hi ha davant de tu. Agrega la teua llum al conjunt de llum”...
==Sí...? Doncs, Leonardo Sciascia diu: “Cal alçar les pedres, per a que puguem vore els cucs (a temps); perquè, del contrari, els cucs se’ns menjaran”...!
–..Massa raó que tenen, els Tolstoi i Sciascia eixos, cadascú a la seua manera, peerò... què podem fer realment contra la corrupció i els incompetents que ens governen?, ací, allà, i més amunt...!
···Cremar-los la paraeta...! Als delinqüents ‘d’alta gamma’, llenya! I als polítics que no saben controlar això... cremar-los la paraeta –democràticament... però tombar-los ja!
·–Pos ho tenim agre! Si la majoria dels votants, pel que es veu, els enveja! I els tornaran a votar...!
-.-Serà perquè ja hi ha tants interessos ‘clientelars’ –que diuen els saberuts– que molts dels votants i dels seus socis ‘de família’ –mafiosa, vull dir– tamé’speren sucar, mullar o mamar... els grans mamons!
··..O esperen, simplement, ‘manar’ a través dels qui ara manen...
..··Els qui ara manen ja no són ni els polítics, que eixos obeeixen, ‘manen’ secundàriament... i fan lo que poden: a favor o en contra d’ells –que ens repercuteix a nosaltres! Però mana i obliga el Mercat...!
–..’Sacte...! I el Mercat pot tombar –i tomba– governs, i estats sencers! Mireu Grècia, Irlanda... i Portugal i Espanya –la Ibèrica de moment s’apanya–, peeerò...
···Pos els nostres lluïdors governants de l’Aspânia anaven dient allà al Parlament Europeu que “Espanya no és ni Grècia ni Irlanda ni Portugal”...
·–Almenys ja saben lo que no són, perquè a l’Aspânia no crec que sàpien què són! Ah, i després ja deien “Espanya i Portugal no són ni-ni...”. Vaja! Ja han tornat a ‘annexionar-se’ Portugal... Ara que, ja m’agradaria a mi, que al Levante-eventos tinguerem tanta autonomia com Portugal...
==Jo sé de ‘pàtries’ que ja no saben ser: són gestos híbrids, entre carn i cartró; fan gestos vagues que ja no saben dir... que-que quequegen consignes de campanyes –electorals, o comercials o...
··..Mireu: si coneixeu polítics incorruptes... poseu-los a les urnes!
..··I si són mamons-mamones... poseu-los en taüts!, –políticament, és clar...
·–Shíii...! Però, mentrestant, els partits absolutistes fan i desfan lleis electorals, tribunals constitucionals...
···Ah, i no pots discutir amb els que ‘agranen’ a les urnes, ni tan sols la representativitat...
==Ni el compliment d’allò sempre incomplet...! Que, els caps quadrats, sovint critiquen... els caps quadrats: però ells no s’hi veuen inclosos –mai ni implicitament!– quan bé critiquen... els caps quadrats ‘dels altres’... i és per això que ells critiquen i mai... clouen el cercle: són kaps kuadrats...!, i no els quadra el diàleg, ni en circular ni en espiral ni en rull...! Caps quadrats a la quadra!
·–Esteu vegent, com les ‘festes’ que passem tenen el dolç i l’agre per a uns o per a altres...? Ara que deies de la quadra, jo mire el ‘pessebre’ i veig al nuet Jesuset ahí, i el celebrem... i veig la metàfora clara de que els mateixos el crucifiquem després... i també ho celebrem! Heu vist el canvi de ritme que ha posat ahí dalt Jordi Gil? És tot un resum. I encara té una estrofa que acaba dient: “Ens n’anirem nuets com hem vingut, / sense ningú i sense cap consol / i serem tres o quatre gats al dol, / dos llagrimetes i un herberet al cos. / La mala llet tota dintre del cor”.
–..Coi, quin traspàs d’any! Fotut per a més dels que pensem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada