“A tu t’emprenya molt
que jo et tinga mania.
Va com va.
A mi m’emprenya molt
que tu vages fent cria.
Va com va.
A tu t’han dit preciós,
a mi m’han dit: tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar
mentre tu tens la tralla.
Va com va.
A tu t’han dat l’herència,
a mi m’han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar,
a tu prendre la mida.
Va com va.
Si jo no tinc per mi,
si tu no en tens mai prou.
Va com va.
Si jo ja m’he cansat
d’anar vivint dient
el ‘va com va’,
pensa que sols diré,
fins que més no podré,
va com vull, com volem!
Ovidi Montllor
(frags. de ‘Va com va’)
balanç boirós de l’espoliació
david mira gramage
Abans de mamprendre la batalleta del 2011 –el 1er any de la 2a dècada del segle XXI i del 3er mil·lenni– no és molt complicat fer un balanç sumari del 2010 –‘l’any dels retalls’– que, en certa manera, exemplifica el balanç de tota una dècada d’anar primer ‘nadant de panxeta’ i després enfonsant-nos, ofegant-nos o tocant fons: tot depén del lloc que ocupes a l’escalafó… Certament, al Levante felíss –i dins de l’orquestració general– han passat aquells temps del, com diu el joglar proscrit Xavi Castillo, “això ho pague jo!” que podia amollar qualsevol ‘nou ric’ o vips que, amb diners públics, s’ho podien permetre, com Alfonso Rus. I ací, a ‘Corrüptia: un país de l’Est’ –un altre bony censurat–, si primer anàvem al compàs de la ‘marxa Radetsky’ alternant amb ritme de vals… ara anem a pas de processó fúnebre, amb l’economia fotuda i la resta de l’àmbit social ben espoliat. I l’espoliació es perpetrava quan els eventos, construcció, ‘sobrecostos’, turisme del bo i ‘lo millor’, negocis amb diners públics i privats barrejats i opacs, translúcids o directament negres, anaven fent el ‘eje de la prosperidad’ que anava de los Madriles a ‘nuestras Islas’, passant per la CV (‘Corrüptialitat’ Valenciana); i és ara quan es pateixen –i es patiran– els efectes durant mooooolts anys.
Un espoli amb un exemple claríssim en la destrucció planificada (prèvia als negocis immobiliaris ‘para los amiguetes’) del barri mariner del Cabanyal de València, amb violència i poques subtilitats, que no es podia (ni es pot) beninformar des dels mitjans públics: feia anys, la redacció de Ràdio 9 i el comité d’empresa de RTVV denunciaven la descarada manipulació informativa i l’ús de Canal 9tv per a promoció –cada vegada més pornogràfica– del PP. I tots els col·legis d’Enginyers es rebel·len contra el Govern valencià per la politització que aquest fa dels tècnics. I ara vint-i-cinc entitats culturals (arts escèniques, llibres, música, gestió cultural…) s’han hagut d’unir contra “la inexistent política cultural del Consell”… I així, a tots els àmbits. És gràcies a la iniciativa, i la pressió, d’ateval, amb la col·laboració d’ugt i cc.oo, com s’han aconseguit fons –de Generalitat i Comissió europea– per a un pla de reinserció tèxtil a la Vall d’Albaida, l’Alcoià i el Comtat. I és que hi ha ‘raça’ emprenedora al País Valencià: Gandia ha estat designada ‘millor ciutat comercial d’Espanya’; a la Vall d’Albaida, i a Ontinyent en primer lloc, també li hauria de correspondre una bona nota comercial, perquè Comerç in i altres associacions han fet tot l’imaginable per a mantindre ben alt el nivell comercial… però, sense una política forta de recolzament des de l’ajuntament –Gandia ha construït uns quants grans pàrquings subterranis, i ha cuidat molt bé les infraestructures als carrers i zones comercials (cosa que l’anterior govern ontinyentí va intentar tirar endavant)– no es pot arribar més lluny, perquè ara no es passa de les ‘festetes’ promocionals i poca cosa més… Pensem també en el cas de les ‘casetes’ del disseminat ontinyentí: els mateixos afectats diuen que ‘estan pitjor que abans’… i tant: la legislatura passada, el pp va utilitzar eixe tema i eixos afectats per a ‘linxar’ políticament l’anterior govern municipal, i ara (com han d’aplicar la llei –sorgida del govern valencià) tenen oberts un fum d’expedients, amb greus multes i ordres d’enderrocament incloses… però exigeixen a l’oposició que no polititze el tema! Ah, i ara que vèiem l’interés en urbanitzar un ‘passeig’ en el Camí de les Boles, amb consecució inclosa de més d’un milió d’euros de Diputació… ens trobem que el tal passeig servirà per connectar el nucli urbà amb l’urbanització del Pilar: on té el xalet la senyora alcaldessalideressa Insa. També passa que, per segon any consecutiu, una esmena presentada pel Bloc-grup Compromís a les Corts Valencianes per incloure als pressupostos 150.000€ pels Moros i Cristians d’Ontinyent, i 100.000€ per cadascuna de les festes de Bocairent i l’Olleria, es rebutja sense més per la majoria absolutista del pp. I clar, a més, està el cas del finançament irregular del ‘partit del poder’, la ‘trama Gürtel’, la vestimenta del molt Camps, els ‘regals’ a quasi tots els càrrecs ‘decisius’ per als negocis de Correa i ‘el Bigotes’; els follons seguits del president diputacional de València, A. Rus, els encausaments inacabables i les prescipcions impunes dels delictes del president de la diputació de Castelló, C. Fabra –l’afortunat guanyador de loteries i judicis– i el recent però ja abultat cas de la corrupció i fems diversos que esguita la diputació d’Alacant i el seu president F. Ripoll i molts municipis de les comarques valencianes del sud… I mentrestant, ressons del ‘repartiment del botí’ pel viatge que féu el papaBenet, despeses grandioses i glamour & fashion en F-1, Amèrica’sKaps, circuit de motos, circuit de comissions (no les obreres: les eventuals), i subvencions ‘fantasmes’ d’ídems –però amb diners públics– a ídems que pugen en el rànquing…; i també les censures a tota mena de cultura ‘molesta’, i l’ofec als artistes i a les societats musicals, i l’espoli per omissió d’ajuda als dependents indefensos; mentre es troben més delictes i ‘irregularitats’ en el Consell i el partit que el governa i els ‘amiguitos’ autoajudant-se entre ells; i els morts del ‘metro’, ni pam i mig; i les caixes valencianes… només queda la d’Ontinyent; i li tanquen un canal a la TVV per falta de pagament, i Canal 9 i la seua 2a tv no poden entrar als estadis de futbol perquè deuen pertot arreu; i la companyia subministradora elèctrica amenaça amb tallar l’energia als trens-metros si qui mana no paga: que, per cert, la Generalitat no paga a molts dels seus ‘empleats’ i molt menys a quasi tots els subministradors que, en casos d’extrema multimilionarietat del deute d’algunes conselleries, han d’anar als tribunals per cobrar –almenys– els interessos acumulats en no-sé-quants milions(!) de factures que duen anys i anys fent cua… i mentrestant, milers d’empreses menudes i les seues famílies queden espoliats; i a més, la conselleria solidària del senyor Blasco desvia bona cosa d’euros a una xarxa d’oenagés afins a la seua ‘causa’ alhora que s’autopublicita com a protagonista amb part dels diners que ‘dóna’ i l’ajuda no arriba on havia d’arribar; i l’alcaldessa valenciana-Barberana presumeix de ‘la ciudad más bién iluminada de Europa’ –i tant!: la nasa ha divulgat un mapa de contaminació lumínica, i l’àrea compresa entre València i Alacant pel litoral és la més ‘brillant’ de la península (brillant en llum malgastada, que esdevé pur espoli), i vinga d’afonar barris modestos i engrandir un poc més la ciutat irreal que el cap-i-casal alça i no rendibilitza, i duplica-triplica costos i queda en deute-herència…; com ha passat –i passarà– amb Terra Mítica i els seus voltants de parcs i obra a mitjan fer, i amb Mundoilusión i Marinador i Laciudaddelaluss; però aixó sí, l’ave radial Madrid-Valencia ]i[ Madrid-Alicante ja el tenim / tindrem: la capital del Reino ben comunicada amb les dos principals ciutats valencianes (ben incomunicades entre elles), i costarà més arribar en trenet des de la Ribera a València-hospitals-universitats (i des d’Alcoi-Ontinyent-Xàtiva també, clar) que des d’Alacant i València –amb Castelló– a Madrid-melic. I vinga d’invertir en autovies-autopistes (que no són rendibles però que el govern ‘rescata’ dels seus deutes), i l’aeroport de Castellofabra –que ací qui no corre vola… I l’espoli s’ha perpetrat a base d’acumular excés de pressupost a ‘grans obres i eventos’ que, ‘lògicament’, correspon a retirar més i més pressupost que –per ‘supost’– és d’altres obres no tan lluïdores…
Però és que, a més, la construcció i ‘acabat’ –a part de sobrecostos previstos– de l’AVE entre el centre del món espanyol i ‘la zona de Levante’ ha estat pagada al 90itants% per l’Administració central i, la resta, a càrrec de les comunitats autonòmes (la castellano-manxega i ‘la nostra’) i, dels poc més de 26 milions que ha de fer efectius la Generalitat, només inclou uns centenars de milers d’€ el 2010, i un milió més en pressupostos del 2011: i la resta, al deute etern; com el nou hospital de La Fe, criticat durament pels pediatres, al no haver fet un hospital infantil a part i, per tant, haver de mesclar amb els adults urgències, personal no adequat, espais, serveis –generalitzats– i tot el que ja hi havia amb molt bons resultats en el vell i que ara s’ha perdut –i no es vol replantejar, després de reconéixer-ho, perquè faria ‘lleig’ davant la campanya electoral… I les comunicacions: un pes mal mesurat, atés que la línia famosa de l’AVE serà impossible d’amortitzar en dècades i, per tant, serà ‘deficitària’ –com diuen de la nostra vella línia fèrria, que mai no acaba de ser millorada– i, damunt, l’alta velocitat (que usarà una minoria) té una estació ‘provisional’ a València, a l’espera d’una definitiva, i més despesa-deute; però en canvi, el Corredor Mediterrani que se sap des de fa mig segle que seria molt rendible, continua estrangulat entre Castelló i Tarragona impedint que les mercaderies valencianes arriben a una normalitat europea; mentrestant, a Madrid ja s’ha dissenyat el ‘pla radial’ complet i, fins i tot (a més del ferrocarril) s’estenen en cercles concèntrics autovies –ben poc usades fins ara– al voltant de la metròpoli i reforçant les altres autovies / autopistes radials de curt recorregut; i un exemple de proper fracàs en infraestructures: els huit o deu quilòmetres de caríssima autopista que va des del litoral mediterrani –amb un increïble desplegament de viaductes, passos elevats i scalextrics diversos… per connectar amb el poc creïble aeroport de Castelló.
Que les comparacions són odioses? Bé, odiem-les. Però sapiguem que Ontinyent-Vall d’Albaida seran superades una vegada més per golejada (mínima de 3 a 1) per Xàtiva-Costera; això per les administracions valencianes, perquè el govern d’Espanya –qui ens ho havia de dir– està sufragant quasi totes les obres necessàries des d’anys… (i això que ‘el programa explícit del psoe és el programa ocult del pp’, segons diuen els analistes polítics) mentre el Consell valencià només ha invertit menys del 20% dels fons del ‘Plan-estrella-Camps’ contra la crisi. Volem comparacions…? Mentre el govern central ha destinat 800.000€ per a pal·liar els danys del greu incendi que va afectar l’agost passat les serres entre la Vall d’Albaida i el Comtat, el govern valencià no té previst complir allò del milió d’arbres i no-sé-què més promesos pel president Camps, però sí que preveu que passe una línia d’alta tensió pels termes d’Albaida, Benissoda, Agullent i Ontinyent –on se suposa que no s’hauria de construir res en zona cremada. Això per no parlar del sempre futur hospital(et) d’Ontinyent, condicionat-a-començar quan-estiguen-els-accessos, previstos pel 2011… però ajornats una vegada més! 0 euros, comparat amb els 16 milions € que du camí de costar l’ovni-tapaora de la plaça de bous de Xàtiva… L’espoli es pot fer de moltes maneres. Buf…! Perquè no sintetitzem això de l’espoliació citant les xifres que dóna el Síndic de Comptes sobre ‘Compromisos de despesa de la Generalitat amb càrrec al futur’, el deute (sense comptar l’any passat): 35.126 milions €. I les empreses públiques de la Generalitat: 19.039 milions € (la primera comunitat autònoma en deute, en relació amb el pib). En total, això s’anomena en castellà ‘quiebra tècnica’. Un ‘crac’. Fallida total. Espoliació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada