per Rafael Beneyto
La història es repeteix. En moments de greu crisi a l'Estat espanyol, la resposta sempre ha estat la involució autonòmica, disfressada d'harmonització (LOAPA o cafè per a tothom, després del cop d'Estat de Tejero) o de coordinació (ara per a limitar les competències autonòmiques, en resposta a una crisi mal prevista i pitjor gestionada pel govern central).
L'actual crisi econòmica està resultant més difícil per a l'economia espanyola per tenir un fort endeutament i haver fonamentat el seu creixement amb l'alimentació de la bombolla immobiliària i el consum. D'això no es pot responsabilitzar les administracions autonòmiques. Més bé al contrari, cal recordar-li al Banc d'Espanya que una bona política monetària ha d'estar dirigida a previndre el naixement de les bombolles, per la qual cosa els bancs centrals cal que se centren en contindre l'exuberància irracional dels mercats durant una bombolla limitant la disponibilitat de crèdit. I no ho va fer, però el Ministeri d'Economia, lluny de preocupar-se pels desequilibris que s'estaven generant a l'economia espanyola, deixava fer perquè la forta recaptació d'impostos li permetia controlar el dèficit públic.
Resulta sorprenent que quan el deute autonòmic sols representa el 5 % de l'endeutament de l'economia espanyola, ara siga el principal problema de Zapatero, Aznar i Rajoy. Quina barra!. Però quina poca vergonya. L'ofensiva antiautonòmica ja ha començat, i per acord entre PSOE i PP, en un any els valencians ens hem quedat sense caixes d'estalvi, malgrat les competències «constitucionals» de la comunitat autònoma. El 46 % dels nostres estalvis i el 32 % dels crèdits que administraven les dos grans caixes valencianes, a partir d'enguany seran gestionats per bancs instal·lats a Madrid i liderats per caixes d'altres territoris.
Els valencians tenim un govern que no té cura de la nostra economia, però també patim un govern central que ens discrimina històricament, ja que recapta més impostos al nostre país que inversions i despeses hi destina. Si als tres tenors antiautonòmics els preocupa el dèficit públic del País Valencià, el poden solventar ràpidament evitant el nostre dèficit fiscal que anualment suposa la quantitat de 5.645 milions d'euros (el 6 % del PIB cada any).
Que el govern central exigisca major control de la despesa pública a les comunitats autònomes resulta com a poc hipòcrita, ja que el 82 % del total de les despeses anuals del govern valencià es destinen a serveis de caràcter social (sanitat, ensenyament i protecció social). Malgrat això les despeses per habitant de la Generalitat en este tipus de servei se situen prou per baix de la mitjana de les comunitats autònomes. Com a exemple, la despesa en sanitat per habitant és de 1.150 euros al País Valencià, front als 1.400 euros de mitjana de les comunitats autònomes. A més a més, en despesa pública total per habitant també som els valencians la darrera comunitat autònoma, amb un 12 % menys que la mitjana.
Per contra el govern central segueix utilitzant la política de subvencions per a interferir en les competències autonòmiques. Així, reparteix diners per a immigració, turisme, assistència sanitària als desplaçats, indústria i polítiques actives d'ocupació, sense criteris objectius, quan «constitucionalment» són competències autonòmiques.
La millor alternativa a esta ofensiva antiautonòmica és aprofundir encara més en l'autogovern, és la millor garantia del nostre benestar, ja que les polítiques properes de caràcter social són la millor solució per als problemes concrets de la gent. Cal que el govern valencià i la nostra societat civil no callen davant esta ofensiva. Hem de no fer bona aquella afirmació que els valencians sols sabem unir-nos per a organitzar les nostres festes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada