per Didac Botella
L’any 2007 l’esquerra valenciana va perdre les eleccions autonòmiques molt abans del 27 de maig, data en la qual es van celebrar. El lamentable espectacle que EUPV i BNV van oferir durant les negociacions per tancar un pacte de coalició va sumir molts dels seus simpatitzants en un estat d’incredulitat col·lectiva. El pacte que havia d’il·lusionar als votants d’esquerra del País Valencià fou, paradoxalment, allò que els acabà d’enfonsar: l’acord es tancà en fals, molt tard –a quatre mesos de les eleccions–, de mala gana i al bell mig d’un clima de discussió constant agrejat per acusacions i retrets de tota mena i en ambdues direccions. Per si fora poc, després del fracàs electoral –Compromís aconseguí 7 diputats (d’unes expectatives de 12) i el PP amplià la seua majoria absoluta–, el sainet politicodramàtic protagonitzat pel Bloc i Esquerra Unida continuà a les Corts i acabà amb l’expulsió de Glòria Marcos del grup parlamentari i l’escissió d’EUPV. Tot amb tot, un exercici inigualable d’irresponsabilitat compartida envers aquest País i tots aquells qui ens l’estimem. Sembla però, que alguna cosa han aprés d’eixa nefasta experiència.
El passat –25 de gener–, Mònica Oltra –Iniciativa del Poble Valencià–, Enric Morera –Bloc Nacionalista Valencià– i Carles Arnal –Els Verds– van presentar la coalició electoral amb la qual tractaran de fer-se un lloc a les Corts Valencianes. La Coalició Compromís doncs, naix d’una manera ben diferent que la seua predecessora. Les negociacions es van dur a terme amb discreció i el pacte s’ha tancat en ferm i amb un marge de temps més que raonable –any i mig abans de les properes eleccions– per fer-se conèixer i convèncer tothom que són la millor opció electoral del valencianisme d’esquerres d’aquest País. És indiscutible que les tres formacions i la trajectòria política dels seus líders cohesionen una proposta ecologista, paísvalencianista i netament d’esquerres, i qui afirme el contrari s’està enganyant i vol enganyar. En aquest sentit, que Joan Ribó siga el candidat de Coalició Compromís a l’alcaldia de València és un argument irrebatible del tarannà valencià i progressista de la formació i una garantia d’honestedat política. L’únic “però” d’aquest pacte és el fet que EUPV no hi siga. Aquesta divisió és un flac favor a les nostres aspiracions de fer fora el PP de la Generalitat Valenciana. Tanmateix, després de la calamitosa experiència de l’anterior pacte és comprensible que uns i altres no n’estiguen per la llavor. Tant de bo que pogueren entendre’s de nou. Els necessitem a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada