Sant Antoni no es refia,
i amb tota la raó,
que l’enredren tots els anys,
i ell no sap dir mai que no.
Ha dos anys, això de l’aigua:
boniquet l’escardussó!
L’any passat, els de la banca,
i ara el miren de gaidó.
Però què voleu que faça?
Ell és sant per devoció:
Quan es porta a gust la càrrega,
no pesa ni un boriol.
A’ vorem enguany què passa.
L’han cridat a la reunió
que allà munt a Copenhaguen,
fan els que manen del món.
Diu que els ha passat pel cap
de trobar-li solució
al calfament de la terra,
per això del ceodós.
És cosa que fa fredat.
com parlen aquells senyors.
Tenen la llengua esmolada,
igual diuen sí com no.
El temps corre que se’n vola,
i diu la televisió,
que potser no hi haurà mans,
en una setmana o dos.
Sant Antoni al cel s’aclama,
repunyeta i rebotons!
No ho arreglen ni en cent anys,
esta colla de pendons.
Putin que li diu a Obama:
p’a mi quatre i p’a tu dos.
Obama que li contesta:
val per trenta i solta el mos.
La Xina que vol ser l’ama.
L’Índia que diu que no.
Bolívia pega portada,
El Chávez fet un furó.
Si Alemanya és més que França,
Sarkozí es posa talons.
Berlusconi, mira i calla,
p’a que no li posen boç.
I en un raconet hi ha Espanya,
per si sobra un rosegó.
Veges tu quin Panorama
se li queda al pobre món:
l’oratge que es desbarata,
el gel que es desfà en els pols,
mig món morint-se de gana,
i als que manen se’ls en fot.
Sí que l’hem embolicada,
la troca esta entre tots.
La reunió ja s’acaba,
i no es troba adreçador.
Ja està clar que l’enfangada
és de bon tros la pitjor
en què mai s’ha vist ficat
el nostre sant i patró.
Però ell no s’acovarda,
de colp reclama atenció
les mànegues s’arromanga,
i s’encara a tot el món:
escoleu-me, xics i grans,
només hi ha una solució:
deixar-se de galindaines,
i amb gran determinació,
agafar del morro l’haca,
que l’hem criada entre tots.
Gasolina, fem i aigua,
són la nostra perdició.
Tanqueu aixetes i claus,
recicleu vidre i cartó.
Estalvieu vanitats,
luxes i ostentacions.
Compartiu de bona gana,
tant si sobra com si no.
I no vos torbeu en palles,
que si ho deixeu córrer molt,
això no ho arregla un sant,
fa falta Nostre Senyor.
Autor: Joan Olivares
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada