La por a la llibertat (altra vegada)

Cartell de la Comisió Organitzadora de la Consulta a Arenys de Munt

La por a la llibertat (altra vegada), per Enric Abad i Lluch

Em disculpareu pel títol tan poc original d'este article, però quan li pegava voltes al tema del que parlaré no he pogut llevar-me del cap la frase que encapçalava aquell llibre tan conegut d'Erich Fromm, i que aprofite per a recomanar la seua lectura. I és que feia algun temps que no observava un exemple tan clar d'autèntica por a la llibertat, en este cas d'expressió, un dret teòricament consagrat a tot el món civilitzat i també a la Constitució Espanyola. El tema en qüestió és la iniciativa que s'ha gestat a un poble de la comarca catalana del Maresme anomenat Arenys de Munt, de 8000 habitants, consistent a fer una pregunta als seus habitants per tal de conèixer la seua opinió. Allò que se li pregunta als empadronats a Arenys és: “ESTÀ D'ACORD QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT A LA UNIÓ EUROPEA?”, podent-se contestar SI, NO o en blanc. La iniciativa parteix d'una entitat cívica i compta amb el suport de l'Ajuntament. Una qüestió tan innocent com fer una pregunta coherent i amb respecte als 8000 ciutadans d'Arenys està armant una rebolica política, judicial i mediàtica. Ateses les declaracions i els moviments que s’observen últimament, sembla que a mesura que s'aproxima el dia de la consulta, els partits nacionalistes espanyols, els més significatius PP i PSOE, s'estan posant més nerviosos (val a dir que tots els regidors representats a l'Ajuntament d'Arenys, excepte els del PSC, onze contra dos, van votar a favor del recolzament municipal, amb el ben entés que a esta població el PP no té representació). Així, estos últims dies des dels mitjans espanyols plouen les crítiques negant-li legitimitat a la consulta i insuflant insídies i conflictes injustificats. També crida l’atenció que una iniciativa local per tal de conèixer l’opinió dels ciutadans sobre un tema, de l’única manera seriosa que es pot conèixer, i on el resultat de la qual serà merament informatiu o simbòlic, haja sigut capaç de fer moure els mecanismes del mateix Estat Espanyol per tal d’impedir o entrebancar la consulta. En este sentit l'advocat de l'Estat ha intervingut aconseguint que la justícia anul·le l'acord plenari on es recolzava la proposta, al·legant que s'envaeixen competències que no li són pròpies a un municipi, i fins i tot hi han amenaces de prohibir la consulta. Estem cansats de veure mocions als ajuntaments recolzant i demanant iniciatives que no són competència estricta dels municipis i ara ens venen amb eixa monserga. Per altre costat, l'altre dia la Sra. Vice-presidenta del govern espanyol deia, quan se li preguntava sobre la qüestió, que la independència i l’autodeterminació no es contemplen a la Constitució i per tant ahí s'acabava tot. A banda del miop plantejament, més o menys discutible, caldria fer-li memòria i recordar-li que per eixa regla de tres Espanya no havera ingressat a la Unió Europea i que es va haver de modificar un apartat de la “sagrada” Constitució per a adaptar-la al marc europeu, fins i tot sense demanar-li l’opinió al poble que la va votar en 1978. I no es tractava d’un tema gens trivial, ja que estem parlant del dret a vot a les municipals de tots els ciutadans europeus allà on estiguen empadronats, poca broma.

Posar-se nerviós davant de la pregunteta és lliure i en certa manera natural i comprensible, però el que em pareix poc racional i em genera vergonya aliena és l'oposició tan frontal al mer fet de preguntar. Per que del que es tracta ara no és de discutir si cal votar Si, No o en blanc, del que es tracta és del dret de les persones a opinar. És tan legítim defensar l'opció del No com la del Si, però el que no s'aguanta de cap manera és impedir que la gent opine de forma lliure, pacífica i democràtica. Els grans partits defensen aferrissadament la democràcia, però pel que es veu “bien entendida”, per què una vegada es planteja una acció de democràcia de base, tot són pors i problemes. Quin és el problema?, de què es té por?, de la llibertat, és clar, de la llibertat de pensar, de la llibertat d’opinar i de la llibertat de decidir dels pobles.

La consulta no es pararà, per més traves legals i mediàtiques que es posen, les quals en realitat estan publicitant-la més encara del que preveien els seus impulsors, i segurament s'escamparà com una taca d'oli per altres poblacions o col·lectius. Des d'ací la meua admiració i reconeixement per Arenys de Munt i tota la seua gent que ens ajuda a creure que un altre món és possible.