Sense oposició municipal

Plaça Major, per Toni Martínez

Publicat el dia 8 de maig al Crònica 708

Sense oposició municipal

Vaig seguir el darrer Ple municipal a través de la Televisió d’Ontinyent. Sempre que puc ho faig perquè m’agrada estar al dia del que passa a la política local. Un dels detalls d’aquell Ple, a banda de l’omnipresent presència de l’Alcaldessa davant del micro de la seua televisió, tot i que això no seria ja un detall d’una sessió plenària, això ja és un hàbit de cada dia. Si comptes el temps que utilitza ella per contestar i/o per explicar-se has de multiplicar per tres el que utilitzen la restat de membres de la corporació tots junts. Entre això i que l’oposició esta callada, el govern municipal campa pels seus aires sense problemes i sense pressió.

Perquè, jo em pregunte, com és que en un Ple on es tracten els famosos Pla Zapatero i Pla Camps, on se suposa que deuria produir-se un debat important, especialment entre els dos grups de les formacions correligionàries per explicar, defensar o criticar qualsevol aspecte, el cap de l’oposició no pren la paraula i delega en la número tres del seu grup? Per no intervenir, ni ho va fer en eixe punt ni en cap més de l’ordre del dia.

No era això el que s’esperava d’un cap de l’oposició que va estar a punt de guanyar les passades eleccions. S’esperava més, s’esperava més del debat dialèctic entre ell i l’Alcaldessa o entre ell i el portaveu del govern municipal. I no, no ho estan fent com toca. Al portaveu municipal només se’l veu amb convicció quan intervé lluny del Saló de Plens, és a dir, en rodes de premsa, entre gent del seu grup, en visi-tes... Però el que és en un cara a cara, en un tu a tu, res de res. Li tenen guanyada la partida. Molt haurà de canviar el portaveu socialista si vol guanyar les properes eleccions municipals, sobretot si ha de guanyar ell solet com diuen. Crec que, o bé canvien de xip, o bé canvien de candidat. Amb l’actual estratègia no crec que revaliden ni el seu anterior resultat.

Però és que, a més a més, ja em diran quina és eixa estratègia que diuen seguir. Arriben els Pressupostos municipals i els aproven, arriba un tema conflictiu com la situació de les casetes i el disseminat i s’amaguen, el govern del PP es carrega el requisit lingüístic que ells mateixos van aprovar el seu dia en el mateix Saló de Plens i tornen a callar. Tot per a centrar el seu discurs i per a no crispar la política municipal (diuen). Desvirtuen la funció de l’oposició fins l’extrem de fer-la invisible. Que no saben que després, els majors beneficis de la seua no oposició se’ls endurà el govern al qui haurien de fiscalitzar? Dons no, sembla que no ho saben.