L’educació que dóna el mal educat

Publicat el dia 8 de maig al Crònica 708

Un 70 % de professors de la Vall d’Albaida i un 90 % dels alumnes, amb el suport de la gran majoria dels pares i mares, van protagonitzar el passat dia 28 d’abril una vaga contra la política educativa que els responsables governants del Consell valencià estan imposant a la societat valenciana. Les dades indiquen que l’educació que estan rebent els nostres alumnes ha estat un fracàs, i a la vista estan els resultats, som la comunitat autònoma que està en els llocs de cua pel que fa a coneixements adquirits, el govern autonòmic del PP ha potenciat l’ensenyament privat restant al mateix temps diners del públic, no envia als col·legis el professorat necessari per a suplir les baixes normals que es produeixen en els col·legis i instituts, el ritme de construcció de nous centres o de rehabilitació del que han envellit és molt lent, donant-se el cas que són els alumnes valencians els que més han de patir el suplici de rebre classes en barracons. Però és que a més de tota la problemàtica de falta de dotació econòmica, el senyor President del Consell va ordenar al seu Conseller que imposara al professorat coses tan rares com la d’impartir les classes d’Educació per a la Ciutadania en llengua anglesa o que es contractaren professors de xinès per a potenciar aquella llengua en els nostres centres educatius.

A Ontinyent, la falta d’una adequada atenció a les necessitats de l’Extensió Universitària ha provocat que l’any que ve un dels dos grups que tindrà el primer curs dels estudis universitaris d’Educació Infantil tornaran a València i el que es quede a la capital de la Vall d’Albaida es quedarà sempre i quan la Fundació presidida per Lina Insa realitze les reformes que se li demanen. Qui hauria de procurar per l’augment de cursos universitaris a la nostra comarca no ho fa. Sinó tot el contrari. S’escolten veus que també els estudis universitaris d’Empresarials estan mirant si desmunten allò que tan va costar de muntar.

I és que no ens ha d’estranyar gens quina és la mala educació que pateixen els nostres alumnes si els que haurien de donar exemple i educar, mostren continuadament en públic la seua falta absoluta d’educació, insultant greument el professorat en general. No estem parlant de qualsevol polític de segona fila, sinó del senyor president de la Diputació de València –la Dipu com vol que li diguem ara-, Alfonso Rus, Alcalde de nou amb majoria absoluta de l’ajuntament de Xàtiva, i reelegit també com a president del Partit Popular de la província de València. Un crac en el món de la política valenciana que posa i lleva alcaldes segons els seus personals –i doctes- criteris. És el que hi ha senyors meus i no es poden demanar peres a l’olm. Només cal que entreu al youtube i poseu el nom de l’alcaldíssim perquè tingueu una lleugera idea de quin és el populisme berlusconià -o bel-rus-conià-, del que acostuma a fer ús el nostre peculiar botiguer passat a la política. És clar que són molts els que riuen i aplaudeixen des del seu bàndol les seues ocurrències, els seus insults. És el que tenim i caldrà acceptar democràticament que més val que pinten copes i oros, que no bastos i espases. No hi ha mal que cent anys dure. El que no acaba d’encaixar en els nostres patrons és que també li riguen a Alfonso Rus el seu “gilipolles” llançat als professors certes persones que teníem per sensates, civilitzades, d’una dreta homologable amb la resta d’Europa.

Algunes coses com les que estan passant al nostre País fan pensar que encara hi ha massa nostàlgies que miren el passat, i els seus Millan Astray campen impunement repetint als Unamunos de torn allò del “Muera la inteligencia”. Quan un polític en ple exercici del seu poder atorgat pel poble democràticament, se n’aprofita d’ell per a amenaçar de mort a part del professorat universitari i no universitari amb el seu repetit “hem de rematar-los”, o se l’ha de tirar fora judicialment, o si la justícia no arriba a poder defensar els ciutadans de delinqüents com Rus i Fabra o d’altres fins i tot de més altura, mirem on ens fiquem.

Clar que ja sabem que açò no interessa massa al públic en general. Que el que importa ara és la desocupació. Val, mirem aleshores com ens va l’atur. Tampoc els valencians podem mirar el futur laboral amb optimisme: Andalusia, Extremadura i Canàries superen la taxa del 20%. Al nostre País Va-lencià l’atur s’ha duplicat en un any i la taxa és ja del 19,2%. Per a plorar.