Publicat el dia 24 d’abril al Crònica 707
Es pot dir que les vies de comunicació en la Vall d’Albaida han viscut dos moments clau en la seua construcció i modernització. El primer d’ells, hereu dels antics camins reials, va tindre lloc fa més d’un segle amb la creació de dos importants carreteres, una ens travessaria de nord a sud (com si es tractara d’un card romà) l’anomenada N-340 Barcelona-Cadis en el tram des del Port de Bixquert fins el d’Albaida, i el segon dels eixos (semblant al decumanus est-oest) seria la C-320 Gandia-Almansa, tenint les dos el punt d’intersecció entre el Palomar i Albaida. També a finals del XIX es construïa la línia de ferrocarril Xàtiva-Alcoi.
Una centúria després, nosaltres som partícips espectadors i usuaris de la segona gran transformació viària viscuda per la nostra comarca i que, amb la mateixa intenció de comunicar fluxos de persones i de mercaderies entre territoris, s’han volgut adaptar les antigues carreteres, ja obsoletes si atenem al volum de trànsit actual i a les comoditats i velocitats que tots volem, a les exigències del segle XXI. Quan ja havíem perdut bastant competitivitat territorial durant els anys daurats del tèxtil i de l’agricultura, en 1991 esdevenia un canvi essencial, parlem de la inauguració del túnel de l’Olleria, infraestructura que eliminava el coll de botella que suposava travessar la Serra Grossa mitjançant tortuosos ports de muntanya que tant ens allunyaven de València. També es va procedir a adaptar el Port d’Albaida, de forma que la comunicació principal nord-sud a través del nucli urbà de Xàtiva, el Port de Bellús o de Bixquert, i els estrets ponts de ferro de Montaverner quedava desplaçada més cap a l’oest i afavoria municipis com ara Canals, Aielo de Malferit i la mateixa Ontinyent amb la novella CV-40. En relació a la carretera que comunica l’interior peninsular amb la costa (l’antiga C-320 i hui en dia CV-60), utilitzada tant pels conductors natius com pels turistes que visiten les platges llevantines, primer es desviaren amb circumval·lacions els municipis de la Safor (Ròtova i Llocnou), també Terrateig, Montitxelvo i Castelló de Rugat, per a després, ja en el nou mil·lenni, afegir-li un nou eix que ha esdevingut essencial: aquell que uneix el túnel de l’Olleria amb la carretera de Gandia i que poc després començaria a desdoblar-se des de la costa cap a terres endins, tot i que s’ha postposat sine die el projecte d’autovia a partir de Terrateig. En un altre sentit, respecte a les obres d’Ontinyent a Fontanars estan paralitzades i la carretera tallada des de fa un parell d’anys atesa la fallida de l’empresa adjudicatària de l’obra.
Vista la situació descrita, falta assenyalar que el Port d’Albaida està hui en dia sent desdoblat en l’Autovia Central i que un ramal encara en construcció l’unirà des de l’entrada del port en Albaida per Atzeneta amb la CV-60 a l’altura de Montaverner. Si amb la primera gran transformació viària de la Vall, les carreteres principals tenien forma de creu, en l’actualitat es preveu que conformen una mena de quadrat al centre de la comarca, quedant ben comunicats els pobles pròxims als eixos esmentats com ara Alfarrasí, l’Olleria, Aielo de Malferit, Ontinyent, Agullent, Albaida o Atzeneta, destacant entre ells la millora viscuda per Montaverner si atenem al seu emplaçament en una intersecció de modernes carreteres.
No obstant, tot i les memorables obres rea-litzades, encara ens queden importants reptes per superar i que requereixen d’un ferm compromís entre les administracions que ens governen. Si parlem de carreteres cal unir amb les grans vies assenyales els municipis que queden més allunyats de les mateixes, destacant el sector NE de la Vall (Benicolet, Pinet, Llutxent, Quatretonda i Benigànim), on s’ha previst la millora de la via que els uneix, també el punt negre entre Benigànim i la Pobla del Duc, alguns trams de l’ombria del Benicadell, les comunicacions de l’allu-nyat Fontanars o l’enllaç de Bocairent amb Muro després d’haver-se descartat una autovia per la Valleta d’Agres al no ser necessària tal envergadura i de desencadenar una protesta veïnal pel seu impacte ambiental. Respecte a altres mitjans de transport destaquem la tan reiterada exigència de modernització del ferrocarril Xàtiva-Alcoi i fins i tot s’ha especulat amb la construcció d’un menut aeroport en la zona de Castelló de Rugat-Llutxent que caldria estudiar amb deteniment.
En un moment de grans canvis com l’actual són moltes les preguntes que ens fem i les respostes no són fàcils, especialment després de vore com passats els anys de vaques grosses abanderats pel creixement urbanístic desmesurat i fonamentats en un teixit productiu precari i allunyat de planificacions serioses, la crisi se’ns ha vingut al damunt de ple i no se sap com ni quan eixirem d’ella. Tots sabem que factors com la qualitat de les vies de comunicació, la formació dels treballadors o la coordinació i planificació dels distints sectors socials han esdevingut peces clau en el desenvolupament econòmic i social de qualsevol territori que vulga ser dinàmic i competitiu, i la Vall d’Albaida no es pot quedar de braços plegats lamentant-se dels seus errors passats i debilitats, sinó espavilar-se i recórrer un llarg camí que la porte a ressorgir dignament d’una de les crisis més fortes de la seua història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada