Realitat i metàfora

Realitat i metàfora

Autor: El fill de Jaume el retratista



Publicat el 27 de febrer de 2009 al Crònica 703

Cacera de Garzón amb cérvols morts

Hi ha fotografies que si un se les agafa per la realitat són roïns, però si les agafa per la metàfora, encara són pitjors. Com aquesta.



El que apareixen a la imatge són cérvols, autèntics, i no, no estan dormint, ni els ha sobrevingut cap malaltia que els impedeix mantenir-se drets, perquè estan morts. Sí, morts, l’assumpte com sona, encara que no siga políticament correcte. Cosa que sembla estranya amb la quantitat que hi ha i amb la sensatesa de les persones que es veuen a la foto. Si no és perquè la realitat supera constantment la ficció, diríem que han anat a El Corte Inglés i que s'han endut tots el que hi havia. Per què El Corte Inglés té cérvols per vendre com aquests, com a trofeu de cacera, veritat?



Així és comprensible que el gat muntés, el linx, el cérvol, l’ós o la beata vestida de negre estiguen en perill d’extinció, en vies de desaparició. Cosa que em sorprén. Perquè allò més lògic seria que hagueren acabat ja amb tots ells, amb les arrels, i amb altres espècies, veient la punteria que tenen cavallers irreprotxables –de ment privilegiada com no podia ser d’altra manera–, com Baltasar Garzón, jutge de l’Audiència Nacional i el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo. En aquest cas a banda, deu ser un progressista de cos sencer, ja que milita en un partit, el PSOE, en el que el respecte per el medi ambient i la natura deuen quedar fora de tot dubte. O no?



Fins ací la realitat. Però la metàfora no ens ofereix tampoc un panorama millor. Els cérvols abatuts són els càrrecs del PP que el jutge Garzón està imputant aquests dies. Sort encara que el PP no té casos de corrupció!!! Sort encara que el PP va dir fa uns anys que la corrupció no anava amb ells!!! Veritat que no, senyor Carlos Fabra? A què tot és una maniobra del contuberni judeo–masònic, senyor Francisco Camps? Veritat que no, senyor Serafín Castellanos, qui fa una defensa aferrissada del nepotisme? Una altra cosa distinta és que l’electorat no els ho faca pagar quan vénen unes eleccions com a qualsevol altre partit polític, el que deu ser cosa a estudiar pels psicòlegs, per la mèdium que tira les cartes o per l’espia de la cantonada. És més, la guerra d’espies a la Comunitat de Madrid, els favors i prebendes a la de València, les detencions, les imputacions, la presó a tots els càrrecs conservadors d’aquest partit, en definitiva, els escàndols polítics al PP, li fan pessigolles. Com estem en una societat malaltissa, si confirma alguna cosa tota l’escandalera és que el partit de dretes guanyarà les properes eleccions per aquest camí. No serà políticament correcte, però d’això, i de fer veure que “no passa res” i que el que fan és “normal” ja se’n encarregarà l’extensa colla d’estómacs agraïts que tenen els mitjans de comunicació. La resta correrà a càrrec dels electors, perquè allò que importa és progressar sempre sense mirar on xafes i, tota la resta, son ximpleries.