La llengua de tots i totes,... el valencià?

La llengua de tots i totes,... el valencià?
Publicat el 13 de març de 2009 al Crònica 704

Sayo Gandia i Empar Company, Regidores socialistes del PSPV-PSOE de l’Ajuntament d’Ontinyent

Ha estat curiós que al ple municipal més important per a la major part de la població d’Ontinyent i ara més que mai per motius evidents, el ple municipal per aprovar els pressupostos en el que tots els ciutadans i ciutadanes esperaven escoltar mesures importants per a pal·liar els moments de crisi, un ple on tota la oposició de bon gust haguera aportat propostes per a debatre i consensuar, ha resultat ser, una vegada més, un ple repetitiu en quant a les formes i als continguts. Perquè la línea de govern del PP, tal i com ho vam poder vore en aquest últim ple, no és la de consens, és més bé la de l’enfrontament i la confrontació.

Molts ciutadans i ciutadanes s’hauran preguntat el perquè el PSPV no va voler entrar a manifestar la seva opinió en el moment en que el Sr. Cambra va condicionar el seu vot positiu als pressupostos en un tema profundament important però no menys complexe i que requereix d’unes reflexions amb profunditat. Ens referim al ja desaparegut al nostre ajuntament requisit lingüístic per optar a un lloc de treball en aquest.

Als i a les socialistes no ens agrada que la nostra llengua ens enfronte, que serveisca de pretexte per a res. La llengua és comunicació, la llengua és vida, la llengua és intercanvi, és expressió,... La llengua som nosaltres mateixos, amb els nostres defectes i amb les nostres virtuts. I tot el que és nostre ho defensem, ho cuidem i ho estimem.

Els i les socialistes creguem que si a la nostra Comunitat Autònoma hi existeixen i conviuen dues llengües oficials, aquestes, les dues per igual han d’estar presents en la quotidianitat de les persones perquè com hem dit abans, les llengües formen part de nosaltres i és de persones amb criteri i valentia defensar-les i usar-les.

L’ajuntament d’Ontinyent ha estat, fins a hores d’ara, model de convivència, de defensa i de cura, de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. És evident que el PP no vol continuar amb aquest model i crea polèmica en un projecte de normalització lingüística que ha costat molt anys d’aconseguir i que ha donat l’oportunitat a moltíssima gent a d’aprendre una llengua tant important i tant oficial com es el valencià, que usava en les relacions habituals diàries però que mai havia estat necessària per a coses importants com ara accedir a un lloc de treball.

El requisit lingüístic ha fet que la població ontinyentina es comprometés a usar, aprendre i estimar la llengua de comunicació que ens distingeix i ens identifica, optant als cursos de valencià que s’ofereixen des de les escoles d’idiomes, escoles d’adults, des de les ampes i des de molts llocs més.

Ningú no ens pot negar que el valencià i el caste-llà, el castellà i el valencià són necessaris per a les administracions del nostre territori, i que fins i tot molt prompte també ho serà l’anglès, si volem ser ciutadans europeus, cada vegada amb majors exigències formatives i més competitus. El futur ha de ser i és nostre.

Sembla que els governants del PP de l’ajuntament d’Ontinyent ens volen fer creure que un llanterner professional, està partit en dues parts separades i clarament diferenciables : per un costat sap de llanterner i per una altre s’expressa d’una manera o d’una altra . Fins i tot qüestiona que no és capaç de obtindre una titulació d’un nivell d’oral en valencià. O que un arquitecte molt bon professional que ha sigut capaç de cursar i superar una carrera universitària no es capaç d’obtindre una titulació de mitjà o superior de valencià.

Senyors i senyores del PP, nos ens façen tan inútils. Les persones som persones per damunt de tot, som un compendi de elements que ens fan ser els que som, no som estaments tancats i aïllats. Les persones som un tot integrat.

I miren vostès, quan una persona vol accedir a un lloc de treball, el primer que va a preguntar-se és quins van a ser els requisits necessaris per a poder optar a aquest lloc de treball. Evidentment si una persona no té el carnet de conduir (i li puc assegurar que existeixen grans conductors sense carnet), aquesta persona ja sap que no pot optar a un lloc de treball on el requisit siga que ha de comptar amb el carnet de conduir oficial per molt bo conductor que siga. Quants grans professionals, perfectament qualificats s’han quedat fora d’ofertes de treball per no parlar anglès?

Creguem que amb aquestos exemples deixem clar que s’ha de demanar professionalitat i quanta més riquesa emocional, formativa, educativa, ... major preparació i major competivitat.

El requisit lingüístic d’us i coneixements de les dues llengües oficials, a diferents nivells, és fa necessari a la nostra Comunitat si volem tindre personalitat, si volem créixer com a poble, si volem respecte. Si volem unitat i consens no podem ficar la llengua com a punt de partida altra vegada d’un debat i d’un enfrontament, sinó com a continuïtat d’un treball conjunt integrat.