Clar que viu, però millor formigonat

El tema de la quinzena, per Pep Alfonso
Publicat el 27 de febrer de 2009 al Crònica 703

Clar que viu, però millor formigonat

Les solucions parcials sempre seran això, parcials i per tant poden produir resultats parcials perquè no cal oblidar que un riu és un ésser viu. Una serp d’aigua que camina per on ella vol i no per on l’home la porta. I d’això en saben molt els majors, i no tant majors, de cada poble.

Ja en l’any 2002 una de les veus que apuntava a la vitalitat del nostre riu Clariano va redactar un projecte que li va ficar el significatiu nom de Clarviu. Els de GEA 21 tenien clar que el riu està viu, però al final millor lligar al matxo que intentar ensenyar-li el camí de tornada. La intenció del projecte oblidat Clarviu era condicionar tot el llit del riu des del Pou Clar fins al pas del gual de la Glorieta. El pas al polígon de Sant Vicent sempre s’inunda i sembla que ningú ha pensat que si li donen velocitat a l’aigua en la Cantereria i hi ha un embut a la part baixa del riu en esta zona què passarà quan es desperte el riu viu? Perquè el clima continua sent mediterrani i inestable amb risc de fortes precipitacions ocasionals, no? El Clarviu contemplava una passarel•la més elevada per a evitar el tall i l’embut del pontet actual.

Però què més dóna. Sobretot quan la vertadera intenció no és condicionar el riu sinó més bé preparar el camí per al creixement urbanístic de la zona paral·lela al carrer major. Potser tot seria possible si almenys els responsables polítics de torn hagueren convocat el Consell Local de Medi Ambient en compte d’enviar el mateix projecte que van redactar la primera volta que el PP va entrar a manar a l’Ajuntament. Per cert, com tenia massa formigó, 37 metres de secció, pràcticament tot el marge del riu, els de la Conca Hidrogràfica del Xúquer els van tornar el projecte en maig de 2008. El segon intent, l’actual projecte, sí que els l’han aprovat en desembre de 2008.

Ontinyent creix, o simplement es fa una operació de cirurgia formigonada, i al final l’aigua torna al seu curs. I eixe potser el problema que els veïns de la Cantereria continuaran tenint en el futur malgrat que un dels objectius del projecte siga, en teoria, evitar-ho.