La política no està feta per a la bona gent

La política no està feta per a la bona gent, pel Col·lectiu del Bloc de Salem

Publicat el 13 de febrer de 2009 al Crònica 702

Un home del nostre poble ens ha fet un comentari, el qual dóna títol a aquest article, que ens ha cridat l’atenció. Malauradament, potser ser siga una opinió massa generalitzada. Tal vegada, perquè ens hem acostumat a veure tot tipus de barbaritats fetes per ambiciosos que no tenen res més en el cap que el seu propi profit. I si això ho portem al camp de la política local, doncs, pareix que s’hi reprodueix el mateix model que, segons sembla, és l’únic existent.

No han estat uns dies fàcils els que hem viscut, darrerament, el col·lectiu del Bloc de Salem i, sobretot el nostre regidor. Fou una decisió difícil de prendre -incompresa des de fora del poble-, però que calia fer. Sabíem que discutible, però resolguérem que per damunt de les idees estan les persones, perquè la nostra preocupació són els homes i les dones que viuen a Salem i la nostra Foia, la qual observem que va degradant-se amb el pas del temps i ningú no hi fa res, tot el contrari, aprofitar-se’n dels seus recursos naturals en benefici personal. I tenim l’obligació de preservar-la.

Què féiem? Doncs, no ho dubtàrem, pensàrem en Salem per damunt de tot. El nostre col·lectiu del Bloc ho tenia clar! Qüestionable la decisió presa? Potser, com tota decisió, però, meditada i raonada, i mai per afany de poder, com s’ha volgut vendre, cosa que la gent de Salem sap ben bé, perquè ens coneixen i saben que nosaltres no som així. Tenen tota la raó del món els qui ens han dit que ens hem precipitat, que li hem fet mal al partit, que no podem anar per lliure..., doncs sí, potser siga veritat, perquè un partit tan afectable com el Bloc, sobre el qual tothom té posades les sarpes per esquarterar-lo a la més mínima, no pot pegar massa patinades.

Nosaltres no som polítics professionals –d’ací, potser vinga un dels inconvenients-, però ens veiérem obligats a entrar en el joc dels partits i de la política, necessaris, clar que sí, perquè la democràcia tire endavant. No serem nosaltres qui els qüestionem. Per tant, quan decidírem presentar-nos a les eleccions, teníem clar que el Bloc era l’opció que més li anava al nostre pensament polític, a més a més, el Bloc era aquell partit jove i il·lusionant, que encara ho és, naturalment, i que l’enteníem com un ample ventall de pensaments democràtics on tothom té cabuda, perquè ens uneix la frontissa del valencianisme. Ara bé, tots els partits tenen interessos propis, molt lloables i legítims, si més no, però que potser entren en xoc amb els interessos dels ciutadans. Si dic açò perquè al Bloc de Salem ens hem vist sols, molt sols, i indefensos, davant els despropòsits dels grans partits -PSOE i PP- que han posat en funcionament les seus destructives maquinàries -mitjans de comunicació inclosos-, i han intentat massacrar-nos, exterminar-nos, pel simple fet d’intentar dur endavant allò que nosaltres pensem que és el millor per al nostre poble.

Quan s’intenta ser honrat amb un mateix i tindre un comportament just, són moltes les forces centrífugues, cadascuna amb interessos propis, que van a exprimir-te fins deixar-te com un drap. I cadascuna d’aqueixes forces “dogmàtiques”, les quals es creuen en possessió de la veritat absoluta, però, la seua veritat, clar està, i cap més, t’acusaran, unes vegades, de manca d’ètica, quan, tothom sap que això de la rectitud i el sentit del comportament humà està mot relacionat amb els sentiments, els deures i obligacions de cada persona. Per tant, discutible, si més no; se t’acusarà, altres vegades, de trair els teus ideals o d’haver-te venut o de ser un insensat, irresponsable o de no sé quantes ximpleries més i, quan hagen esgotat les seues neures, arribaran també a les desqualificacions personals, fins i tot, et llançaran els seus dobermans per a què t’acaben de rematar, perquè amb el teu comportament humà, ple d’incerteses, deixes en evidència l’afany de poder de qui es creu Déu, però des de la incredulitat.

I continuarem, malgrat tot, treballant des del Bloc, acudint a manifestacions, signant comunicats i escrits d’idees progressistes, recolzant causes que creguem justes, situant-nos al costat de les minories i dels més necessitats, criticant el bipartidisme i tot el mal que dels dos grans -diguem-los PP o PSOE- estan fent-nos al País Valencià, i escoltant Lluís Llach, clar que sí, perquè, fins i tot, alguns/es ens han volgut fer malbé els nostre sentiments. I no és cap paranoia que ens hem de fer veure, sinó una manera de ser i comportar-nos que vol posar els interessos dels homes i les dones per davant de les velles i caduques idees de dretes i esquerres.