La història interminable

La història interminable, per Pepe Galiana
Publicat el 30 de gener de 2009a la Crònica 701

La immensa majoria dels càrrecs polítics creu que la informació és poder i d'aquest axioma es desprén que quan menys sàpiga la gent de a peu, per a ells, es resultarà més rentable., encara que determinades persones es dediquen a investigar i descobrir aquesta falta de transparència de personatges i administracions, s'aplega a la conclusió de que molts polítics són els amos i propietaris de la informació i que el poble s'entere, impensable.

Carlos Fabra, és un entusiasta seguidor dels intèrprets de la cançó italiana dels anys seixanta i li agraden, entre altres: Domenico Modugno, Nicola di Bari, Giani Morandi,... i segons testics presencials, canta la mar de bé “Chiao, chiao, bambina”, ... És el president de la Diputació de Castelló, a més amés, és president del Partit Popular en la província. Els més al•legats, li accepten les seues formes d’actuar, que basant-se en un sistema de concessió de petits favors i el coneixement territorial de la seua circumscripció, l’han convertit amb el Gran Benefactor, donant diferents tipus d’ajudes, per a tot tipus d’associacions o altres institucions de la més diversa índole, menudes coses que han aconseguit el gran èxit del personatge, fins a aquests moments. S’encarrega personalment d’elaborar les llistes electorals de cada municipi, per què és conscient de la importància que poden tenir uns quants vots en xicotets partits judicials. En les últimes eleccions (març de 2.007) es va detectar un increment injustificat del cens electoral en algunes localitats; cases deshabitades en les que figurava gent empadronada; hotels rurals ocupats per vàries famílies; veïns que mai havien visitat el seu suposat domicili. Hi ha, al menys, mitja dotzena de causes obertes per possible delicte electoral.

A tot açò, quan Carlos Fabra es troba en el seu ambient, es transforma en Xarly, un home extravertit, ocurrent, bromista, simpàtic i un gran comptador d’acudits i que li encantaven sobre tot a Anna Botella, quan la família Aznar passava les vacances a Castelló.

S’ha especulat molt amb els tres premis de la loteria que li han tocat aquests últims anys, quan li van tocar dos milions d’euros en el sorteig de gener. I són els seus comptes bancaris, els que poden acabar amb la seua carrera política, si conclou, d'una vegada per totes, el procés judicial iniciat amb una denúncia al jutjat número 1 de Nules, en l’any 2.003, (en la seua instrucció ja han passat nou jutges i quatre fiscals) per nombroses irregularitats en els seus comptes, que en 1.999 registraven un import de 600.000 euros, la procedència dels quals, el senyor president no va poder justificar davant l'Agència Tributària, pel que l’organisme oficial, presentà contra ell una denúncia per delicte fiscal. I de rissa, amb la declaració de la renda que va presentar a Hisenda en l’any 1.999, li tornaren 3.000 euros, doncs li resultà negativa, encara que havia declarat 73.000 euros com a ingressos de l’exercici.

Amb companyia de la seua dona, gastaren en 2.004 el doble en amortitzar préstecs del que varen declarar a Hisenda haver ingressat. Fabra va pagar 131.000 euros com amortització de dos crèdits hipotecaris, però en la documentació fiscal en poder del jutjat número 1 de Nules, els ingressos del president arribaren a 100.621 euros, a més a més, que la documentació que la policia judicial i els pèrits van recopilar en els bancs en els últims anys, desvelà l'existència entre 1.999 i 2.004, de sis milions d’euros sense justificar. I tot per una traïció.

Vicente Vilar i la seua esposa, Montserrat Vives, pertanyien al cercle privat de Fabra. Vilar era propietari d’una empresa de productes fitosanitaris, Naranjax, i li demanà a Fabra que accelerara la concessió d’autoritzacions per a la seua distribució mitjançant les amistats en els ministeris d’Agricultura i Sanitat, en el govern d’Aznar. Pressuposta-me’n, Vilar, pagà algunes quantitats a Fabra pels esmentats favors. El “xollo” es va trencar per les desavinences conjugals de la parella Vilar. La dona va denunciar a Vilar per violació i Fabra la va recolçar. La venjança es transformà en denúncia amb documents als jutjats de totes les gestions realitzades. El cas segueix obert, encara que les primeres espases del PP han eixit en la seua defensa.

Fins ací, podríem dir que abarca la meitat de la pel•lícula, en l'aspecte de comèdia i draps bruts, però en la segona part, d'aventures i investigació, és la que la majoria de persones no coneix i ni s'entera.

L'organitzacio Jutges per a la Democràcia, allà pel desembre del 2.008, li comunicà a la consellera de Justícia de la Generalitat valenciana, Paula Sánchez de León que obviava la trascendència del Cas Fabra. Per al col•lectiu, les paraules de Sánchez de León, denotaven que el fet que la Generalitat tardara varios mesos en assignar els funcionaris corresponents als jutges de suport dessignats pel Consell General del Poder Judicial, era “intencionat” i considerava que tant el CGPJ, com el Ministeri de Justícia havien cumplit els deures legals als que estan obligats per les seues competències, tot el contrari que la Generalitat valenciana, que no assignava els funcionaris establerts, encara que era la institució competent, per el que de res havia servit les decisions de reforç dels altres organismes i li dien a la consellera que el Cas Fabra era un assumpte de grans dimensions, i que no podia tractar-se com un cas qualsevol.

A principis del gener del 2.009, els dos jutjats de suport que havien sigut creats en la localitat de Nules pel Govern Central en setembre de 2.008, per a agilitzar la instrucció del Cas Fabra, no es posaren en funcionament, com estava previst en un principi, per la manca de jutges i funcionaris. Els jutjats 1 i 2 de Nules investiguen a Carlos Fabra des de ja fa 5 anys pels delictes de suborn, tràfic d'influències, negociacions prohïbides, falsetat en document i frau fiscal.

La señyora consellera de Justícia, Paula Sánchez de León, després d'haver retardat durant els últims quatre mesos el nomenament dels funcionaris amb el pretexte de no tindre pressupost per als sous i no considerar prioritari el Cas Fabra, digué que s'incorporarien els dos funcionaris per a cadascun d'aquest jutjats ràpidament i havien sorgit “problemes en la documentació originats per l'aglomeració de dies festius”. L'altre problema es que no hi havien jutges en la borsa de jutges substituts.

Aquesta última situació, també deixa en evidència a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana, que s'havia compromés a solucionar la manca de jutges i secretaris judicials corresponents, tanmateix la Conselleria de Justícia nomenara els funcionaris.

Es pot considerar com al final d'aquesta història, de moment, que el secretari general del PSPV-PSOE en la província de Castelló, Francesc Colomer, qualificava els passats dies de “injustificable i inexplicable”, el reiterat retard i mostrava la seua conviccioó de que Fabra, deurà abandonar tots els càrrecs per no pagar els seus impostos i no explicar els ingressos mil•lionaris. I mentre tot açò passa, els dos nous jutjats segueixen sense tindre dessignat un jutge encarregat. Per això, la diputada d'Esquerra Unida, Marina Albiol, criticava l'actitud del Consell, afirmant que “des que el passat setembre el Consell General del Poder Judicial aprovara la creació dels dos jutjats per al cas Fabra, la Conselleria de Justícia no ha fet més que posar entrebancs i problemes per al seu funcionament”, i opinava que la consellera Sánchez de León deuria dimitir, per no estar al servei dels ciutadans que la varen elegir i sí al del seu partit.

I té castanyes la cosa. El PP, pensa que tots els que els tiren en cara aquest assumpte, entorpeixen la justícia i la utilitzen en la seua contra.

S'hauran cregut determinats polítics que no deuen respondre dels seus actes davant la gent que els elegeix...? És possible que només pensen en ells i s'aprofiten de les ocasions..? Algun dia trobarem representants del poble honrats que s'esforcen i treballen pels demés...? Com és possible que fent totes aquestes coses la gent els torne a votar...? Què hem de fer la resta de gent per a que se sàpiguen casos com aquest...?

Queden encara moltes més preguntes amb dubtosa resposta...