Els empresaris clamen respostes

Els empresaris clamen respostes

Editorial publicada al Crònica número 702 del 13 de febrer de 2009

Hem tingut amb Rafael Pla, president de COEVAL, una conversa llarga i distesa, molt més llarga i distesa del que puga deduir el lector per les poques i telegràfiques respostes que li hem triat. Hi ha en les seus paraules el missatge del col·lectiu d’empresaris, i hi ha també les idees de la persona, del psicòleg, del també empresari i bon coneixedor del col·lectiu a nivell local i comarcal.

Escoltant el president, hem comprovat que l’associació empresarial està ara mateix més activa que mai, cosa lògica, perquè és quan vénen les coses difícils quan fa falta la unitat d’acció. Ara és el moment quan COEVAL té l’obligació d’estar present en tots aquells organismes i fòrums on es prenen decisions que afecten el futur de les empreses de la comarca. I ho està. I no només està com a una entitat més d’una confederació empresarial, sinó que del que ens ha contat Rafel Pla, es dedueix que marca alguna estratègia que interessa a la resta de col·lectius.

Entre altres moltes coses que diu Pla hem volgut destacar el seu realisme a l’hora de valorar les actituds de la gran i variada família empresarial valenciana, i de la necessitat que tenen els empresaris de fer autocrítica i de reconduir moltes de les estratègies dels col·lectius empresarials, probablement equivocades algunes d’elles, per a fer front a la crisi econòmica i financera que s’està patint.

Interessant és el que diu Pla sobre el que és una crisi i sobre el que pot passar en eixir d’ella. Per a ell la crisi és sempre sinònim de canvi i no té per què acabar mal, ve a dir, i pronostica que si un empresari sap jugar bé les seues cartes, si és capaç de renovar-se en una situació de crisi, pot eixir enfortit i tot. I no creu que tot haja de ser queixar-se per la situació delicada que s’està passant, que també.

Sobretot, i seguint el discurs del personatge entrevis-tat a les pàgines interiors, els empresaris haurien de preparar-se mentalment per a guanyar, per a mantenir la moral de la victòria. Una característica ja tradicional dels nostres empresaris d’Ontinyent i de la comarca que han demostrat en moltes altres situacions de les que han sabut eixir endavant.

Però allò que des de COEVAL s’aconsella és anar tots junts en temps de crisi. Cal sobretot no perdre la unitat d’acció, perquè tot sol un empresari no va enlloc, com diu el seu president. Llàstima, es queixa el president, que la situació de crisi haja sorprés als empresaris sense haver aprovat moltes de les assignatures pendents, com és la d’haver aconseguit abans ajuntar les voluntats de les administracions locals i d’altres entitats comarcals per a poder haver anat junts davant les administracions autonòmiques o estatals a reclamar allò que de justícia ens pertocava. Potser fa anys haguérem aconseguit tots junts solucions als problemes endèmics que es continuen patint com el tren de Xàtiva-Alcoi, la Ciutat dels Transport, l’Hospital...

Ningú no sap, tampoc els nostres empresaris, quan es podrà eixir de la situació de crisi que crea situacions dramàtiques per als empresaris i, sobretot per als treba-lladors. Però tots saben que la banca és la que no està fent res per pal·liar els efectes nocius per a les famílies i per als empresaris, als que se’ls nega sistemàticament, no ja els crèdits que demanen, sinó qualsevol ajornament del venciment d’un pagaré al que el creditor ha donat el seu vist i plau.

Una cosa cal destacar també dels responsables de COEVAL amb el seu president al capdavant, i és que en els moments més crítics de la crisi que estem travessant, no ha hagut cap desencontre amb els sindicats de treballadors, dels quals reclamen també la seua col·laboració per a la presa d’acords conjunts que beneficien empresaris i treballadors, tots dos col·lectius perjudicats pels problemes vinguts de fora. No han dit des de COEVAL res de facilitar l’acomiadament dels treba-lladors com ho han fet altres col·lectius de l’estat. Quan Rafael Pla parla dels treballadors és per a dir que han d’estar junts als empresaris per a trobar urgentment un pacte que ens faça eixir de la crisi. Un pacte que acabarà de ser necessari a nivell estatal. L’única manera d’eixir del túnel.

A la Vall d’Albaida deuen haver sentat molt mal les paraules del senyor Governador del Banc d’Espanya, el qual, després de molts mesos de silenci còmplice amb els banquers corresponsables de l’origen de la crisi, ha parlat. I no per a marmolar als banquers. No té res a dir-los el Governador del Banc d’Espanya? A què es dedica en les seues hores de treball si no controla el que fan els bancs, que és el que li pertocaria fer? Al final, va i parla, i per a dir què?: Que s’hauria de facilitar als empresaris que tiraren treballadors al carrer. Premi al cavaller. No diu res als responsables de la banca i només parla de poder traure’s treballadors de les empreses.