La dura Cultura a Ontinyent: Estat de la qüestió
Editorial publicada al Crònica número 701 del 30 de gener de 2009
No s’ha recuperat encara Ontinyent de la
Això no vol dir que mai s’hagueren fet abans a Ontinyent actuacions culturals, no és això el que es diu, per favor. Però caldrà distingir entre una cultura manifestada esporàdicament i una altra establerta, continuada, programada. No hi havia hagut mai, abans del 80, una programació cultural. Després de l’establiment d’una programació estable en aquells primers anys de democràcia, hui seria impensable que una ciutat com Ontinyent deixara de tindre-la. O no tan impensable, perquè després d’un any d’haver entrat a governar el Partit Popular en l’ajuntament només es feien actes culturals quan es feien, sense cap ordre ni control, sense cap calendari previst. S’havia trencat la norma i aquells que estaven acostumats a mirar què feien cada setmana o cada quinze dies en els corresponents fullets de les programacions culturals, van haver de buscar-se la vida en uns altres llocs. Així de fàcil. De tant en tant aparei-xien uns cartells anunciant una cosa extraordinària de molts mils d’euros de cost sobre Mickey Mouse en la gran plaça del Barranquet o una altra presentació extraordinària d’un super-cotxe extraordinari en una altra gran plaça..., però d’activitats ordinàries, programades, pressupostades, d’això no n’hi ha havia res.
A partir del darrer trimestre van començar a posar-se les piles i a programar més o menys com en les le-gislatures anteriors, però amb pocs diners i, per tant, amb poca cosa d’interés. I si va costar els anys 80 acostumar la clientela a seguir el fil d’una programació cultural ordinària, tornar a reprendre aquell fil trencat durant bona part del temps transcorregut amb el
Tot i això, a pesar de la qualitat i interés que puguen tindre algunes de les ofertes dels últims mesos, no és suficient que s’anuncien només a la televisió municipal i en els fullets de mà irregularment repartits. Fullets que apareixen tard, a vegades quan ja s’han fet alguns espectacles. Falta saber vendre la cultura i creure’s el que es fa. Quants regidors se senten interessats per la cultura que ofereix l’ajuntament? No val només que vaja l’organitzador, que sembla que ni això, sinó que cal fer anar quant més gent millor, si és que pensem que si la societat consumeix bona cultura és una societat més sana en tots els aspectes.
Dubtem que els nous responsables polítics es creguen realment que la cultura serveix per a alguna cosa, atés el curt pressupost que en destinen. Esperem que els pressupostos d’enguany encara no presentats, ens obliguen a rectificar l’opinió. Ni estan ara els pressupostos a l’alçada de les necessitats d’una ciutat de prop de 40.000 habitants ni ho han estat mai, que tot s’ha de dir, però almenys abans amb pocs diners es van fer els possibles perquè s’hi veiera cert interés. Ara és que ni això. No és prou fer una programació d’activitats més o menys interessants i ja està. El desinterés dels actuals governants per moure l’interés ciutadà per la cultura és molt gran. No es vol dinamitzar mínimament la cultura, ja es va al darrere d’algunes associacions culturals esperant que facen coses, i mai tirant del carro.
L’erm cultural només es podria salvar si es continua amb la qualitat de la oferta cultural que comença a veure’s en l’última programació trimestral, que està bé, dintre de les possibilitats limitades que el liberalisme del
Més cultura per a la ciutadania, més educació per a la ciutadania, per favor. Tinguem en compte que tots aquells esforços que no fem ara per augmentar la cultura i l’educació dels nostres joves, els haurem de fer demà en castigar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada