Els quatre genets de l'Apocalipsi

per Pepe Galiana


La panoràmica actual té moltes finestres obertes, i per on mirem, només veiem hipocresia, misèria, destrucció i mort. Sembla com si la profecia dels quatre genets de l'Apocalipsi, ens perseguira contínuament al voltant de tot el planeta i no volguera abandonar-nos, encara que ens hem deshumanitzat fins l'extrem, que ja no ens fa por, ni el drama més terrorífic.

El primer dels cavalls, que era blanc, sembla ser la hipocresia que domina en les esferes més elevades de la dignitat social, abraçant els moderns polítics i càrrecs que sobreeixen del nivell, i sota la seua supervisió i influència en els organismes interestatals, s'encarreguen de vetlar pel bé i la harmonia de la humanitat, cosa que, a totes llums és irrealitzable, quan per un motiu, o altre, per una o qualsevol altra ximpleria, s'atribueixen el poder d'esgrimir arguments que els donen el poder de decidir sobre una o altra prioritat. Tot el Consell de Seguretat de la ONU estava, no fa molt, a favor d'exigir un alt del foc en el conflicte palestí-israelià, quan va i la senyora Condolecce Risse, es va abstenir, augmentant així els arguments que es creu el poble jueu, per a exterminar qualsevol tipus de vida que es moga en la maleïda franja de Gaza, ja estiguen refugiats a les escoles, ferits als hospitals, o a les portes de sa casa rebentades i de bat a bat perquè els soldats israelians, els obliguen a posar-se en un lloc determinat i els carros de combat puguen bombardejar i esborrar-los de la faç de la terra.

El segon cavall, roig en la profecia, i amb el poder d’arrancar la vida i destruir, li'l podríem atribuir als governs que, suposadament humiliats en les seues vergonyes, s'atribueixen l'autoritat de disposar de la vida i la mort dels éssers humans, i prenen unes decisions, que a principis d'aquest segle, semblen paranoiques, i que més bé, fan referència a la prehistòria, quan les persones devien de lluitar per a sobreviure, i encara no s'havien encetat els processos raonadors de les negociacions i es feia més cas a la força i a la brutalitat. No us pareix una superba animalada decretar invasions i bombardejos en tota escala a un territori, per tal de venjar-se de uns “terroristes”...?

Tot seguit apareixia el tercer cavall, que va sembrant de cadàvers el territori per on passa, incloent les persones, que arrisquen la seua vida o estant oferint la seua ajuda, cosa que devien fer els organismes, i no m'agrada assenyalar, i reparteixen menjar, medicaments,... en els territoris en guerra, escoltant com per damunt d'ells, xiulen les notes macabres d'una sinfonia de mort que acaben per destruir els vehicles d'ajuda humanitària que els havia pogut aplegar i s'emporten per davant a qui pillen, siga del color que siga.

A la fi entra en escena l'últim cavall, negre com el follí, que deixa darrere d'ell una petjada difícil d'oblidar, igual de complicat d'oblidar l'holocaust que sofrí en les seues carns el poble jueu, i al dia d'avui, està ell mateix tornant a reproduir, encara que la nacionalitat de les persones que el suporten, siga una altra. Però si analitzem una mica la història antiga, recordarem que els territoris de la antiga Palestina, estaven dividits en diferents regions i tots els seus habitants, vivien en pau. Recordareu allò de Galilea, Samària, Betània, Judea, …

Tampoc fa falta anar-se'n tan lluny. Les civilitzacions han viscut moltes èpoques històriques en harmonia, i bona prova era quan jueus, àrabs i cristians mantenien bones relacions de veïnat en els segles XV i XVI.

I si en aquells períodes es podia,... com ara, en tants avanços, progressos i coneixement que tenen les persones, són estan tan inclinats a entendre's...? Qui són els culpables...? Ho voldran així...? Poden dormir tranquils sabent que han destrossat tantes vides...?... Què resaran els soldats israelians abans de matar criatures indefenses...? El seu Déu no els pot il·luminar abans d’executar els assassinats...? Està el món condemnat a sofrir aquests quatre genets de per vida...?