Adéu al turisme d'interior

Editorial publicada al Crònica número 699 del 30 de desembre de 2008

Ontinyent no serà el mateix després que s’instal·len els aerogeneradors a la Serra Grossa, tampoc els altres pobles afectats pel projecte ja aprovat pel Govern Valencià. A ningú se li passaria pel cap instal·lar un parc eòlic a la Marina, per exemple, perquè és incompatible un bell paisatge de grans atractius turístics amb una filera de molins de vent de més cent metres d’altura trencant el perfil de la muntanya.

Ningú no nega els avantatges de l’energia eòlica, una manera de producció d’energia neta, barata, inesgotable, autòctona, sense emissions ni residus, compatible amb la silvicultura, que evita la dependència del petroli i les seues pujades i baixades, no subjecta a la variació del dólar. Tots els països desenvolupats han optat per l’energia eòlica, i les organitzacions ecologistes internacionals i estatals han donat suport a la seua instal·lació. Nosaltres també estem decididament a favor de l’energia eòlica i ens satisfà que l’administració potencie el seu desenvolupament. Amb tot s’ha de reconéixer que l’energia eòlica no arriba al 2% de la que consumim cada dia, és a dir, un poc més que res.

Tot i això, ningú no nega tampoc que en segons quins llocs els aerogeneradors tenen un impacte sobre el paisatge que els fa incompatibles amb el turisme, entre altres incompatibilitats, potser no tant fàcils de mesurar. I els molins de vent gegantins que tenen decidit instal·lar a la zona 13 afectarà greument els projectes turístics que tenen els nostres empresaris i que els ajuntaments han valorat com a molt positius per a l’economia del futur de la nostra comarca de la Vall d’Albaida. No pot ser tot, o es volen guanyar diners fàcils amb l’energia eòlica, com estem veient que se n’estan guanyant, o es vol un futur sense tants guanys econòmics possiblement, el de potenciar l’atractiu del nostre paisatge, de la bellesa dels nostres pobles, de la riquesa del nostre patrimoni, de la qualitat dels nostres productes derivats de l’agricultura, de la ramaderia o de l’artesania.

És cert que l’energia eòlica produeix uns beneficis econòmics a curt termini, això sí, a determinades grans empreses que la van a explotar, i que una part -no se sap quina encara- d’aquells beneficis aniran a parar indirectament als nostres municipis. I per altra banda no se sap si el turisme d’interior tindrà el futur econòmic saludable que tenen previst ajuntaments i empreses privades que estan invertint en l’hostaleria. De tant en tant els alcaldes dels municipis amb més atractius turístics ja s’han afanyat a presentar un futur idíl·lic del nostre turisme a les diferents fires del ram. Això sí, tots estan esperançats en la potencialitat dels nostres recursos materials, humans i, sobretot, paisatgístics. O almenys estaven esperançats, fins que han vist com quedarà finalment aquell sky line de les nostres muntanyes el dia que ens planten uns molins de vent de 123 metres d’altura girant les aspes els dies que bufe el vent de ponent.

Estem d’acord que això de l’impacte visual que tindrà el parc eòlic que segons la Generalitat li ha tocat en sort a la nostra comarca és una qüestió difícil d’avaluar, perquè és subjectiva. Hi haurà qui encara considerarà agradable i bell mirar cap a Sant Esteve i contemplar el “moviment constant”, sempre que bufe el vent que eixe és una altre tema important, i uniforme dels enormes aerogeneradors. Caldrà respectar els seus criteris estètics. També hi ha gent que no li fa ni fred ni calor contemplar el mos cada volta més gran que les màquines de Guerola li estan pegant a la mateixa serra. No podem saber quantes persones accepten sacrificar l’harmonia d’un paisatge, el de tota la vida, a canvi d’uns guanys dineraris, però ho podem intuir. Només cal comprovar amb quina naturalitat s’han permés altres destrosses patrimonials als nostres pobles, amb quina facilitat s’han sacrificat zones riques en plena producció agrícola en benefici de construccions d’indústries que s’hagueren pogut fer en un altre lloc..., sense que l’opinió pública s’indignara ni massa ni poc.

Els parcs eòlics s’acabaran instal·lant a les nostres serres, perquè no s’espera des dels mateixos ajuntaments un rebuig de cap tipus, ara que ja s’han aprovat per la Generalitat Valenciana provisionalment i que només serà un mer tràmit burocràtic l’aprovació definitiva.

Tampoc s’ha vist cap reacció dels ajuntaments a la destrossa que suposarà l’autovia que es pretén fer entre Villena i Muro del Comtat. Es veu que en temps de crisi econòmica i de la construcció qualsevol iniciativa que aporte guanys econòmics als municipis, per pocs que siguen i per molt que atempten contra el nostre patrimoni, s’han d’acceptar.

En un any o dos la nostra comarca serà una altra i el perfil que hui podem contemplar des de dalt de Benicadell quan mirem cap a ponent ja només el podrem conservar en les nostres càmeres digitals. I encara sort que tots en tenim de càmera. Això sí, la tala d’arbres que s’ha de fer per accedir a dalt les serres, la construcció de camins perquè els camions puguen accedir, el muntatge dels aerogeneradors, la vigilància dels parcs... segur que dóna uns quants llocs de treball, els quals ara són més necessaris que mai.

El llenguatge sobre l’ètica i l’estètica només s’accepta fàcilment si es fa en anglés i si l’interlocutor en dóna de consentiment. No són temps per a la poesia els que estem passant.